algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 14°
19°

La volta al món en 80 dies (1873)

101736

El famós escriptor Jules Verne publica la seva novel·la que serà considerada com la millor treballada de la seva nombrosa producció. Les descripcions riques i diverses, les dades geogràfiques i històriques, l'interès innegable de la llarga aventura, la riquesa d'estil, la gran imaginació desenvolupada al llarg d'un viatge fet des de la seva biblioteca, són mèrits suficients per a considerar-la una obra transcendent.

Així i tot, la literatura de Jules Verne, segons els especialistes de la literatura francesa, no entrarà en els llibres universitaris d'aquells que la consideren textos de segona, populars o de quiosc. Llàstima de mides tan primes i condicionades. L'argument de la novel·la, portada en diferents ocasions al cinema i la televisió, és el següent: «Phileas Fogg, noble anglès, fa una aposta amb els seus companys del club.

Diu que es veu capaç de fer la volta al món en vuitanta dies. El seu viatge és tot ple d'anècdotes i aventures, i aquestes augmenten quan un tal inspector Fix el confon amb un lladre. Acompanyat del seu utilíssim criat francès, Passepartout, Phileas aconsegueix de superar tots els entrebancs. Finalment, quan tot sembla perdut per a Fogg, aquest, per qüestió de minuts, guanya l'aposta.

Creia haver arribat amb un dia de retard i no havia pensat que en anar cap a l'est havia guanyat un dia.
Jules Verne (Nantes, 1828-Amiens, 1905), va voler fer, tanmateix, una obra destinada als joves, principalment, i que ha estat posteriorment valorada com a precursora de la literatura de ciència-ficció i d'anticipació científica. Abans d'això, tot seguint els consells d'Alexandre Dumas, començaria una carrera de dramaturg ja fos tot sol, ja en col·laboració d'Aristide Hignard, Charles Wallut i Michel Carré. Obres escèniques com Els castells de Califòrnia (1851) o El senyor de Ximpanzé (1860) tingueren un cert èxit de públic.

No oblidem que el món del teatre era ben conegut per Verne que fou secretari del Líric, alguns anys, des del 1852, però fou el gran èxit de la seva novel·la Cinc setmanes en globus que el llançà a la veritable fama. Havia aconseguit la fórmula i al celebrat llibre, seguiren nombroses narracions que combinen la geografia del viatge, l'aventura de l'acció, la descoberta científica i les intencions moralitzadores i didàctiques.

Creà tot un univers literari que els seus enemics de sempre no han pogut destruir i que ha restat sempre viu entre les posteriors generacions.

Viatge al centre de la Terra (1864), De la Terra a la Lluna (1865), Els fills del capità Grant (1865), Vint mil llegües de viatge submarí (1869), L'illa misteriosa (1874), Miquel Strogoff(1876), Un capità de quinze anys (1878), Les tribulacions d'un xinès a Xina (1879), El raig verd (1882) i moltes altres són constantment reeditades.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris