algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

Els «Poilus» del general Guillaumat (1917)

Les tropes alemanyes del general von Arnim són abatudes pels anglesos, i a Verdun, el general Guillaumat fa fora els alemanys fins al mateix punt d'on aquests havien sortit el 21 de febrer per conquerir la ciutat. La Primera Guerra Mundial entrava així en la seva etapa més decisiva. Al mateix temps era promoguda arreu de França una gran campanya contra l'espionatge.

No és estrany, puix la tasca de propaganda dels agents alemanys s'havia intensificat entre els rengles de l'exèrcit per tal de convidar a la deserció.

Unit això al fracàs de l'ofensiva de Nivelle en el Camí de les Dames, a partir del primer dia d'aquest mes d'abril són excitats els ànims dels soldats francesos i es fomentà per primera línia la crida a la indisciplina. D'aquesta manera sorgiren entre els regiments de França greus motins, i els altres soldats, a causa de la fatiga dels tres anys de guerra, i molt per la propaganda enganyosa dels alemanys, demanaven que se signàs tot d'una la pau.

El general Pétain fou nomenat, aleshores, cap suprem de l'exèrcit francès per tal de posar ordre entre els seus homes. Va haver de reaccionar enèrgicament contra els grups rebels i va haver de castigar molts soldats pacifistes. A París, al mateix temps, es donava una gran batuda per capturar i empresonar els que predicaven el pacifisme.

Així, Miquel Almereyda, director del periòdic Le Bonnet Rouge fou tancat a la presó i se suïcidà (o el «suïcidaren») dins el seu calabós. Altres molts periodistes i intel·lectuals foren també detinguts. El ministre de l'Interior, Malvy, fou jutjat per alta traïció i condemnat a desterrament.

Per altra banda, Caillaux, que havia estat president del Consell de França, i que era diputat, fou enviat a presidi acusat d'alta traïció contra la pàtria. Tots aquests assumptes feren que sota el poder de Clémenceau, nou president del Consell, fos instaurat a França un règim transitori de dictadura militar i policíaca, tan rigorós que acabà totalment amb l'espionatge i durà fins el mateix dia en què fou signada la pau de Versalles.

Escriu l'historiador Cardona Castro que «amb una furia que no té comparació possible, milers i milers d'homes varen caure a Verdun per un pam de terra. Aquest era el paper del simple soldat, molt important, ja que en aquell infern d'embuts i dinamita la moral del soldat ho era tot...

Aquesta guerra de desgast, amb la mancança constant de queviures i el grandiós sacrifici de vides humanes, causà una angoixa creixent a tots els països i els partits més extremistes aprofitaren el moment per commoure els esperits i conduir-los a la revolució social...».

Sembla que el tassó ja vessava un gra massa i que el pacifisme era la doctrina més vàlida en aquell terrible i caòtic holocaust.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris