algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
17°

Els èxits de Julita Fons (1899)

Ara fa cent anys debutava al Teatre de la Zarzuela de Madrid, tot interpretant el «Mijitas», del sainet Los borrachos, Julita Fons, una de les més famoses actrius d'aquella època. Nascuda el 1889, tenia aleshores només deu anys. Era filla de Simó Fons i Gil i com ella mateixa escrivia a la primera pàgina de les seves memòries, «vaig obrir els ulls al món sota el cel blau de Sevilla i hi vaig viure fins als set anys, quan ens translladàrem a Madrid per tal que la meva germana Elena, que volia ser cantant d'òpera, ingressàs en el Conservatori».

Després del seu debut com a actriu, encara un infant, explica que «vaig recórrer alguns països d'Amèrica del Sud, actuant a diferents teatres de cada país. En el de Sant Felip de Montevideo vaig haver d'interpretar la Donya Inés del Tenorio i record que en el Politema, l'agost del 1901, vaig ser companyona de la genial Lola Membrives, aleshores triple de sarsuela»... Agosarada, aventurera, popular, Julita Fons apareixia sovint a les revistes, no només per la tasca que realitzava en escena sinó també per les mogudes que organitzava al carrer i així ella mateixa contava que «la matinada de l'onze de juliol del 1907, mitja València es concentrà a l'esplanada que hi havia en el camí fons del Grau, al costat dels gasòmetres, per contemplar un magnífic globus: El Duc d'Alburquerque, en el que jo hi rebria el meu baptisme de l'aire. I com que havia estat una nina de casa humil, tot d'una que tingué fama i diners adquirí joies, que sempre portava amb ella. No hem d'oblidar que les joies són les fortunes que es poden dur dins una minúscula bosseta, a la butxaca.

Els jueus ho tenien molt present, això, en les seves fuites, perseguits pels que organitzaven els programes, ja que d'aquesta manera, anassin on anassin, duien la seva fortuna al damunt. Però això era una espasa de doble fil. Recordem els expulsats d'Espanya el 1492 i que de camí, pel nord d'Àfrica eren assaltats i robats...

Julita Fons explicava que havent comprat joies a Amèrica, «amb molta por, puix una mina explosiva passà flotant a la deriva prop del vaixell, vaig poder retornar a Espanya en els darrers dies del 1914, quan els submarins eren els senyors de la mar i obligaven els viatgers a fer testament abans d'embarcar. La meva fama de dona fatal, la meva aureola de vampiresa, augmentava amb les meves joies i el meu compte corrent. Jo, alegre i feliç tornava d'Amèrica, victoriosa, a la meva pàtria, amb doblers i tres-centes mil pessetes en joies, aleshores una gran fortuna, que ben aviat, els meus enemics sembraren el món dels escenaris, de comentaris i enveges. «Tant es parlà del tema que el Diumenge de Rams, al davant d'una perfumeria del carrer Preciados, li robaren la bossa, on duia un total de cent vint-i-cinc pesetes en joies. Però Julita Fons s'havia guanyat honradament tot el que tenia i com que era republicana, la joia que lluïa ací i enllà era un pendent simbòlic, un «gorro frigi» vermell, valorat en milers de pessetes. Això disgustà Alfons XIII però ella se'n fotia. Rebutjà conquestes fàcils dels homes, no va voler entrar com a nimfa entre els polítics que governaven l'Amèrica llatina i ella mateixa confessava després que «tot el que jo volia era resoldre tota sola la meva vida. Només així podia esperar el veritable amor. Però el veritable amor no arribà mai...». Estava casada amb el teatre.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris