cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
13°

Del Coronel Fábrega al president Amador (1903)

El president de la República de Colòmbia José Manuel Marroquín no pot evitar que la secessió del territori de Panamà, perpetrat el tres de novembre, sigui en aquestes dates ja tot un fet irreversible. Aquella independència de la part més estreta de l'itsme que separa els dos grans oceans, Atlàntic i Pacífic, es produí a causa, sempre segons els cronistes colombians, de la traïció del cap de la força militar de guarnició a la capital de l'esmentat departament, això combinat amb el suport dels Estats Units que cercaven el domini absolut sobre la zona on s'havia d'obrir el canal.

Cal recordar però que Panamà ja havia proclamat la seva independència d'Espanya el 1821, de forma unilateral i que de pròpia voluntat s'adherí després a Colòmbia. Naturalment, el conflicte passà primer per la batalla diplomàtica. Quan Marroquín rebutjà el tractat que li proposaven els Estats Units per a la cessió de les obres del canal, malgrat l'opinió panamenya, a favor de tal document, els nord-americans mogueren el conflicte i Panamà obtingué la seva separació, aconseguint al mateix temps beneficis de Washington. El primer president de la República, el doctor Manuel Amador Guerrero (1904-1908), convençut lluitador independentista, hagué de navegar entre els dos governs enfrontats. Ocuparen els ianquis la zona de l'istme, una llengua de terra de dos-cents quilòmetres de llargària, i acabaren la magna obra del canal, ideada i començada per Ferdinand de Lesseps, el 1914. Això desenvolupà una bona part de l'economia del país, fomentà alguna indústria i el comerç, de considerable trànsit a causa de la gran obra, s'intensificà. Mirant enrere en la història veim que les províncies de l'itsme foren les darreres del Virreinat de Nova Granada que es varen treure del damunt la dominació espanyola. Ja des del 1819 es manifestaven fortes aspiracions de llibertat i la Junta Alliberadora presidida pel coronel Fàbrega o Fàbregues (Descendent de mallorquins?), decretà l'autonomia del país. Des del començament de tot aquest procés, molts dels signants de l'acta d'independència havien manifestat el seu desig de separar els seus interessos dels de Nova Granada i durant tota l'etapa unionista amb Colòmbia foren nombrosos els motius de ressentiment entre ambdues comarques. Després d'alguns moviments separatistes entre 1821 i 1903, la qüestió fou resolta com ja hem contat. La zona del canal, que en el document inicial era cedida a perpetuïtat als Estats Units, té mil quatre-cents vint-i-dos quilòmetres, amb la seva capital Balboa i no inclou les ciutats de Colón i Panamà.

Aquesta darrera, capital de la República, fou fundada el 1518 per Pedro Arias Dávila i fou capital de Terra Ferma i assentament del primer tribunal de Reial Audiència establerta el 1535. Destruïda el 1671 pel pirata anglès Morgan i reedificada poc després en un lloc millor, és una bella ciutat que jo recomanaria de visitar, puix representa les ambicions de qualsevol poble, per petit que sigui, de reclamar la llibertat sobirana. Llàstima que per no haver de ballar amb la més lletja s'hagin de casar, de vegades, amb la més punyetera.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris