algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

La tràgica mort del bisbe Ermengol (1205)

Segons alguns historiadors tal dia com avui, segons altres al començament de novembre, mor el popularíssim prelat Ermengol. Era fill de Sunyer, comte d'Urgell, germà de Borrell, comte de Barcelona, els quals, pel seu parent Guifré El Pilós, primer Comte de Barcelona, que es casà amb Vidinella, comtessa de Flandes, portaven la seva descendència de l'emperador Carlemany. Per això va rebre una molt acurada educació i abraçà la carrera eclesiàstica. Trobant-se vacant la càtedra episcopal d'Urgell per la mort del bisbe Psalla, succeïda el 996, Ermengol és elegit successor del difunt. Ja és sabut que amb el temps, els bisbes d'Urgell esdevingueren coprínceps d'Andorra i que aquella seu sempre ha mantingut un gran prestigi. Diuen les cròniques que Armengol governà amb saviesa, virtut i misericòrdia.

Un dia va tenir notícia que els caminants no podien passar sense gran perill per la zona del Var, en els confins d'Urgell i la Cerdanya i aleshores, amb els diners propis i mogut a compassió, determinà obrir-hi un camí i aixecar-hi un pont. Anà amb els treballadors i seguici al lloc aspre i montuós on havien de fer les obres i per tal de donar exemple a tots els que l'acompanyaven s'afica entre els obrers i començà a traginar feixugues pedres amb les pròpies mans.

Trobant-se sobre una viga, li fallaren els peus i va caure de cap sobre uns penyals, rompent-se el cap i de les quals ferides morí a l'instant. Havia portat la mitra de la seva seu episcopal quasi trenta anys i tothom se'n feia llengües de la seva intel·ligència i sentit social.

En realitat la història d'Andorra és plena de coprínceps destacats i destacables i és, potser, interessant, assenyalar que un d'ells era mallorquí. Es tracta de Joan Baptista Desbach, nascut a Pollença el 16 d'abril de 1617. Essent canonge de la Seu de Mallorca fou presentat per a la mitra d'Urgell, les quals butlles va rebre el 21 de maig de 1681. Juntà doncs la seva dignitat el càrrec de príncep d'Andorra i sembla que va saber complir fidelment les seves funcions. Morí el 1688.

Però tampoc no hem d'oblidar un parell més d'Ermengols que sapigueren actuar quan era precís en defensa dels privilegis de les Valls i de la pau en el petit territori. Així, tenim Joan Benlloch i Vivó (València, 1864-Madrid, 1926), el pontificat del qual coincidí amb la Primera Guerra Mundial i col·laborà activament amb el copríncep francès per tal de preservar la integritat del territori andorrà. Gestions semblants foren les del bisbe doctor Ramon Iglesias Navarri al llarg de la Segona Guerra Mundial. I és que no han estat pocs els esdeveniments que han posat en perill el Principat, en el cor dels Pirineus, de manera que els seus governants han hagut de conjurar els riscs enmig de grans tensions: Revolució francesa, guerra civil espanyola, ocupació alemanya de França...

Per això és ben trist que aquells que tenen accés als mitjans de comunicació, que fan poesia o literatura, que han rebut de Déu o de la natura, segons els plagui, la intel·ligència necessària per assumir un compromís social, encara que sigui amb el seu gra de sorra, no només se'n fotin de tot sinó que per a més «inri» critiquin les tasques de les ONG, la feina altruista d'altri, el contingut vàlid i socialitzant de l'art i es dediquin únicament a ridícules floritures poètiques robades de la ridícula litúrgia dels que res no diuen i res no volen llevat d'una bruta masturbació mental.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris