algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 13°
13°

Curzio Malaparte a Rússia (1941)

87872

Curzio Malaparte, periodista i escriptor italià, nascut a Prato, prop de Florència, el 1898, es troba al front rus entre les tropes dels voluntaris italians i els soldats de la Wehrmach alemanya i davant dels soviètics que oposen als seus agressors una resistència desesperada. Ha de patir, però, un periodisme censurat, el periodisme mutilat de les fèrries dictadures. Curzio abandonà els seus estudis quan tenia setze anys per entrar a la Legió garibaldina i entra en combat sobre el front francès el 1918, on és ferit.

Llavors es fa, el 1919, membre del partit feixista italià però des del 1931 critica el sistema i és condemnat a cinc anys de deportació el 1933 pel seu llibre Tècnica d'un cop d'Estat. Del 1940 al 1943 és corresponsal de premsa i en aquest darrer any ja participa en els combats en els rengles dels partisans per alliberar el seu país del nazifeixisme. Les seves experiències de guerra li inspiren obres com Kaputt (1943) i La Pell (1949) que li donen gran coneguda arreu del món. Mor el 1957 quan n'hi manca un per arribar a la seixantena. Va escriure també un dietari en el front rus i tal dia com avui escrivia: «Ja és hora de donar el meu adéu cordial a Leningrad. Ja fa quasi un any que vaig venir per primera vegada a aquest front i de tant en tant vaig a les trinxeres de Bielostrow per mirar, a través de les troneres dels búnquers, la immensa ciutat grisa i freda en el seu marc de boscos i aiguamolls. I sempre, cada vegada que em faig lluny d'aquest front, sent una tristesa infinita, i tinc pena d'haver de marxar d'aquest lloc ja car per al meu cor, encara viu, ai!, de la dura vida sofrida durant l'hivern en aquesta Carèlia de paisatges selvàtics i obscurs. Leningrad resisteix. Les meves previsions del passat febrer, quan molts parlaven amb lleugeresa d'una imminent rendició per la fam de la ciutat assetjada, s'han complit.

Les seves condicions actuals són, en un cert sentit, molt millors que el passat hivern. Gran part de la població, aprofitant els mesos d'estiu, ha estat evacuada a través del Ladoga. Tropes de refresc han substituït les unitats delmades pels sofriments del terrible hivern. La guerra sembla haver-se ja ordenat entorn a la que podríem anomenar la «fortalesa obrera», en un repòs, en un abandonament, quasi en una treva. No és ja l'endurida guerra dels passats mesos, aquells cops de martell seguits, seguits, de l'artilleria pesada sobre els barris industrials del sud-oest, aquell ritme ferotge d'atacs i contraatacs. Quelcom de madur i cansat hi ha en aquest aire suspès sobre les teulades de Leningrad: L'aire d'una amenaça imminent, i al mateix temps, d'un inconscient descans. Un diria que és l'aire d'un record».

És evident que Curzio Malaparte fou un gran corresponsal de guerra, un magnífic periodista i un home valent que no es tallava la llengua. Però el més important és que sapigué corregir d'hora els seus errors de jovenesa. Tant de bo que d'altres seguissin el seu exemple en lloc de negar els pecats del passat!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris