algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 13°
13°

Els nazis contra el canal de Panamà (1943)

97828

Walter Schellenberg, cap de la VI Secció o AMT VI del RSHA, és a dir, Negociat Central de Seguretat del Reich, proposa l'operació «Pelican», que consisteix a sabotejar el canal de Panamà i evitar així el pas de vaixells de guerra aliats per aquella zona. Cercaren l'home més apte i agosarat per dur a terme aquesta acció i el trobaren en la persona d'Eric Gimpel, un agent expert en el coneixement d'Amèrica llatina, que havia viscut devers quinze anys al Perú i que coneixia cada detall de com era la vida en aquell continent.

Es tracta d'interrompre el trànsit, principalment nord-americà, entre els dos grans oceans de la Terra i això per un moment, tot i que havia duit a terme missions molt difícils, li sembla força complicat. Així i tot, Shellenberg posà a disposició del seu agent especial tots els doblers i mitjans necessaris. L'enginyer Hubrich, que tenia en els seus arxius els mapes del canal enllestit el 1914, explicà que el punt més indicat per posar les bombes era el dic del «pago de Gatún», prop del Carib, ja que aquest era una colosal barrera de material molt sòlid que ajuda al reflux de l'excedent d'aigua.

En cas que tot anàs bé, el contingut aqüífer del llac Gatún esclataria, es desbordaria i aniria cap a la mar i el canal restaria inutilitzat per un mínim de dos anys. En canvi, si s'atacaven tres de les sis escluses del canal, encara que fossin inutilitzades, es podrien arranjar provisionalment en el termini de quaranta-vuit hores i d'aquesta manera la missió seria un fracàs. Es preparà l'atac que consistia a carregar de bombes dos «stukas», model perfeccionat «Ju.87 D"1» en una parella de submarins de la classe IXC.

Els aparells transportats a una illa deserta del Carib des del port de Bergen atacarien el canal en picat. No retornarien i les vides de quatre homes serien sacrificades. Però això els importava poc. Assajaren la cosa a la vora del llac Wansee, cada «stuka» amb un parell de bombes de gran potència. Els avions aterraven i desferraven d'una platja de sorra com la que tendrien al Carib. Amb proves i més proves sobre una rèplica del canal, vint vegades cada dia, els pilots arribaren a fer-ne un exercici de total perfecció.

Com diu l'historiador Josep Miquel Romañà, els aviadors havien aconseguit actuar d'una forma mecànica perfectament sincronitzada. Es carregaren els dos bombarders, desmuntats, en els dos U-Boote de la Kriegsmarine i aleshores arribà l'ordre de Berlín de suspendre aquella operació. El motiu d'això era que els nord-americans havien rebut avís dels serveis d'espionatge, l'OSS (Ofice Strategic Services) i esperaven els dos submarins a la mar del Nord. Al mateix temps havien establert un gran control sobre totes les illes desertes del Carib properes a Panamà. L'almirall Doenitz en va admetre el fracàs.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris