algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 14°
23°

Elio Antonio de Nebrija (1492)

Amb avantatge per a la llengua castellana, Antonio Martínez de Cala (1441, Nebrija, Alcalà de Henares, 1522), publica la seva «gramàtica» que és una primera aproximació a una estructuració lògica del llenguatge que en aquell moment es parlava a Castella i territoris de la seva corona. Dividida en cinc llibres: Ortografia, Prosòdia, Etimologia, Sintaxi i Apèndix, Elio Antonio, que tal fou el nom que després adoptà, volia establir unes normes clares i fixes per a la pràctica utilització de la llengua vulgar. Amb aquestes intencions, apropava els estudiants al llatí. Nebrija havia estudiat humanitats, havia viatjat per Itàlia abans de complir la vintena, havia seguit lliçons a la Universitat de Bolonya i ja de retorn a la península l'havien nomenat catedràtic d'humanitats a Sevilla i després, de gramàtica i poètica a Salamanca. Les seves influències i prestigi el dugueren a ser el preceptor del príncep Joan, fill dels Reis Catòlics. Llavors, aquests monarques el nomenaren cronista oficial del regne el 1503. Tanmateix la gramàtica no fou l'única obra que composà. Contribuí amb moltes tasques a la Bíblia Políglota i va escriure també una Cosmographia que atreu l'atenció dels curiosos. Ensenyà durant molts anys a la famosa universitat d'Alcalà de Henares, creada el 1293 per Sanç IV i que fou escenari de grans esdeveniments històrics, com el Concili que va resoldre la disputa papal entre Climent VII i Urbà VI, l'any 1379. L'edifici de la Universitat, una meravella renaixentista, fou obra dels arquitectes Pedro Gumiel i Rodrigo Gil de Hontañón i acabada per Pedro de la Cotera. A la capella de l'immoble hi reposen les despulles de Nebrija. Altres famosos personatges que passaren per aquelles aules foren Sant Tomàs de Villanueva, Calderón de la Barca, Ignacio de Loyola, Juan Valdés, Francisco de Osma i Lope de Vega, a més de tipus imaginaris, de ficció literària, com el Buscón don Pablos, nascut de la ploma de Quevedo i que explicava quin era l'ambient universitari d'aquella ciutat antiga: «Abans que fos de nit sortírem de l'hostal per anar a la casa que teníem llogada, fora de la porta de Sant Jaume, pati d'estudiants, on n'hi ha sovint un gran nombre... Era el propietari un d'aquests hostes que només creuen en Déu per cortesia o sobre fals; moriscos els anomena el poble, que hi ha molta collita d'aquesta gent i de la que té sobrats nassos: Només en manquen a l'hora d'ensumar la xulla. I dic això confessant la molta noblesa que hi ha entre la gent principal, que també és molta...».

Quinze anys trigaren a acabar l'obra de la Bíblia Políglota els seus redactors, entre d'ells Nebrija. Aquells estudiosos enllestiren uns volums magnífics escrits en grec, llatí i hebreu. No es podia demanar més en aquell temps. Sobretot quan la convivència de cristians i moriscos encara era possible. No havien tingut tanta sort els jueus. I els moriscos reblanien ja la barba dins el sabó d'un futur incert.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris