algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
18°

La campanya dels maquis (1944)

Es reparteix un pòster pertot arreu, fora de les fronteres de l'Estat espanyol. Ens mostra un globus terraqui del qual emergeix una mà demanant col·laboració. També es veu tot un seguit de cotxes i camions, amb armes i soldats, que es dirigeixen cap a la Península. Una bandera republicana, unes tanques de filferro espinós i l'esclat d'algunes bombes completen el missatge gràfic. Llavors un rètol diu: «Pobles del món, ajudau Espanya». Novembre 1 i 2 Conferència nacional de la solidaritat organitzada pel Socors Roig d'Espanya...»

Però ja el maquis havia fet bones aquestes paraules. La primera incursió es va fer per les valls navarreses amb un efectiu de dos mil homes, és a dir, dos-cents cinquanta per la Vall del Roncal, sis-cents més per Roncesvalles i la resta per altres paratges camí de Saragossa. Però aquesta primera empenta es topa amb l'exèrcit que els causa baixes i presoners. Han de guanyar altre cop la frontera i es reagrupen a territori francès. No perden però la seva intenció i coratge i de bell nou penetren en el camp contrari pel Pirineu de Lleida, primer per la Vall d'Aran. Són set brigades i la vuitena, de reserva, actuen sota el comandament del tinent coronel Vicente López Tovar. És cap d'Estat major el Major Àngel Carrero Alvaro i el Comissariat polític es troba en mans d'Àngel Yufera, l'home de confiança de Jesús Monzón, dirigent del PCE i organitzador de totes aquelles accions. Els primers combats, ajudats per la sorpresa inicial, juguen a favor dels guerrillers. Causen baixes i fan tres-cents presoners a les tropes del Batalló de Muntanya Albuera, guarnició d'aquella vall catalana i de totes les comarques dels voltants. Els maquis ocupen els poblets de Bausén, Canejan, Cledes, Bossost. En aquells dies el general Moscardó, capità general de la IV Divisió, que es trobava a Viella en visita d'inspecció, avalua els fets i concentra forces. Arriben a la zona dos batallons de muntanya, Barcelona i Alba de Tormes i el general García Valiño es fa càrrec de les operacions com a cap, que és, de l'Estat Major Central. Aleshores, els guerrillers conquisten Alíus, el perden i fracassen quan volien ocupar Esterri d'Aneu. Lopes Tovar sap que Viella, amb dues bateries d'obusos, és mala de prendre. Compareix aleshores a la Vall d'Aran Santiago Carrillo i dóna ordre de retirada cap a França. El 30 d'octubre tot ha acabat. El balanç entre les forces de l'Exèrcit és de trenta-dos morts i dos-cents setze ferits. Els guerrillers, per la seva banda, abandonen la lluita amb cent vint-i-nou morts, dos-cents quaranta-un ferits i dos-cents divuit presoners. Aquella batalla oberta fou descartada. Santiago Carrillo substituí Jesús Monzón i es crearen agrupacions guerrilleres clandestines dependents d'un Comitè executiu delegat del Comitè Central amb una Comissió Nacional d'Organització. Les cinc agrupacions que serien perseguides per la Guàrdia Civil fins ben avançats els anys cinquanta foren els d'Andalusia, Astúries-Santander, Centre-Extremadura, Lleó-Astúries i Llevant-Aragó.

Tanmateix, Franco, se'n dugué el gat a l'aigua.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris