algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

És acabada la Capella Sixtina (1512)

70704

Diuen els papers que tal dia com avui fou enllestida una de les obres magistrals de l'art pictòric, els frescos de la Capella Sixtina, al Vaticà, que realitzà el gran Miquel Àngel, Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (1475, Caprese, prop d'Arezzo, Toscana"Roma, 1564), considerat un dels més grans artistes de la Humanitat. Ningú no ha pogut arribar al domini de la seva amplitud, originalitat i força de les seves concepcions. El caràcter grandiós i sublim de les seves obres ha estat lloada pels crítics de tots els temps que han seguit al seu magisteri. La cúpula de Sant Pere de Roma, el sepulcre de Juli II, l'estàtua de Moisès... Però res tan ambiciós, tan eloqüent, com els frescos de la Sixtina, comanats per Juli II el 1508. La Capella és «la plasmació del seu món de figures pintades, dibuixades o esculpides abans. L'artista respectà el marc arquitectònic del sostre i la volta, la dividí en espais, com en un gegantí retaule, i dedicà a la temàtica bíblica més etèria les seves pintures», així, el Judici Final, la Glòria, el Gènesi on és separada la llum de la boira, és creat el cel, és separada la terra de les aigües... Un resta astorat, com jo hi vaig quedar una bona estona, a la vista de tal monument. L'edifici de la capella havia estat construït per Sant Sixt, és a dir, «Sixto IV», que fou papa del 1471 al 1484. Observant aquelles voltes i murs, vet ací que una capella on hi regnava la senzillesa i l'austeritat més absolutes, es converteix en una mena de gran teatre on les figures tenen tal dinamisme que sembla que es moguin i els llums i els colors tal força que ens translladen a l'exterior del recinte i així contemplam com Déu desembolica la troca del caos, com és creat el món, com l'Ésser Suprem aprova la seva pròpia obra, com és creada la dona, com és temptada Eva, com fa el seu sacrifici Noé, com s'esdevé el Diluvi, com s'engata Noé, com té lloc l'aventura de Judit i Holofernes, com David resulta vencedor sobre Goliat, com mor Aman, com les sibil·les i els profetes diu en la seva i com a darrera realitat de tot aquest món mig oníric, se celebra el Judici Final. Diu l'historiador de l'art Diego Angulo que a la capella «el nombre de figures i d'històries és considerable, i hem d'agrair a Bramant que obligàs Miquel Àngel a desenvolupar aquest amplíssim programa que segurament mai no hauria realitzat en escultura. Mai no s'ha representat fins ara, ni es representarà el Creador tan radiant de força i de poder com en aquestes històries. Grandiós com un gegantí nigul carregat de tempesta, i veloç com un alè, corre per l'espai, donant vida amb la seva sola presència a un món de titans».

Tanmateix, els seus enemics provaren de fer caure Miquel Àngel en dissort i protestaren per aquella obra impúdica, per aquelles figures de bella nuesa que volen qualificar de pornogràfiques i immorals. Diu Angulo que «les protestes no es fan esperar, i el desvergonyit Aretino, bravejant d'honestitat, no dubta a dir que si ell escriu coses impúdiques és sempre amb paraules decents. És, en realitat, la conseqüència de la nova reacció contra el culte renaixentista del nu. Encara que despullat de tota impuresa. I no es produeix tan violenta com en els dies de Savonarola, però el Pontífex fa cobrir a Volterra part del cos del Salvador...».

Era enveja. I no més que enveja.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris