cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
25°

Lluís Pericot i la cova del Parpallo (1942)

61586

El prehistoriador català Lluís Pericot (Girona, 1899-Barcelona, 1978), especialitzat en investigacions a jaciments paleolítics de la regió del llevant peninsular i les Balears, en aquesta data publicava el seu estudi sobre la cova del Parpalló, que va tenir interès en l'arqueologia universal. Aquesta cova, situada prop de Gandia, València, va ser ocupada des del primer aurinyacic fins al darrer magdaleniensic. Allà hi descobriren un nou tipus de punta de fletxa de la civilització solutriensica i nombroses llosetes de pedra pintades o gravades amb figures d'animals d'estil marcadament naturalista. Aquelles excavacions, per altra banda, demostraren l'absència de lligams entre la prehistòria de la Península i el capsiensic del nord d'Àfrica, com se suposava abans. Lluís Pericot, del qual es compleix enguany el centenari del seu naixement, va ser una gran autoritat en l'art rupestre, la cultura dolmènica dels Pirineus i també alguns camps i temes de l'arqueologia americana. Autor de La civilització megalítica catalana i la cultura pirinenca (1925), L'Espanya primitiva i romana (1934) i L'Espanya primitiva (1950), entre d'altres publicacions i monografies.

Pericot fou doncs un arqueòleg de cap a peus, d'aquells que com diu Unamuno «estudien sobre la dolça nuesa de la plana, amb calma, les capes geològiques, l'embriologia de la terra, ambdues coses sengles fonts de la ment poètica, creadora; i de nit, sota el cel estelat, cavilar sobre la força infinitesimal i integral del Sant Esperit i la teometria pura, mística, que ha de vèncer el que és immens, terrenal, incommensurable i temporal...».

És el somni de l'arqueòleg. Entrar en el passat, jugar amb els segles i els mil·lennis, descobrir l'altra cara del mirall. Com vivien aquells remotíssims avantpassats nostres, aquells cavernícoles que lluitaven a cops de pedra per a la supervivència...

«Si la ciència tradicional ha pogut, d'una manera relativa, transposar els segles, ha estat perquè reposava sobre bases segures i perquè els seus resultats eren bons "afirma l'historiador Louis Charpentier, quan analitza els indrets megalítics..." Si les seves bases haguessin estat falses, res no hauria sobreviscut de la tradició. Actualment es transmeten lleis de mestre a alumne, ja que l'univers, tot l'univers, obeeix a unes lleis, que cercam a través de la mesura, la qual cosa, sens dubte, és un excel·lent sistema, encara que no pertoca més que al fenomen al qual aplicam la mesuració... Això fa que els coneixements dels homes de la prehistòria sobre la natura de la terra no resulten ja tan estranys des d'aquesta perspectiva...». Lluís Pericot bé mereix, doncs, un bon record.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris