cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

Els ardits navegants de Sóller (1891)

Després de patronejar els xabecs San Antonio (F.23'1a L.Sóller) i Antonieta (F.44'1a L.Sóller), des del 1874, Joan Oliver Busquets agafa el comandament del pailebot Roberto (F.77'1a L.Sóller) i com molts dels seus companys d'ofici no es conforma de creuar la Mediterrània occidental camí de França sinó que també passà l'estret de Gibraltar i travessà l'Atlàntic cap a la Mar de les Antilles, on tants altres sollerics hi tenen els seus interessos comercials. Aquell any hi havia a Sóller onze naviliers, Antoni Arbona, Antone Ferrer, Francesc Ferrer, Joan Ferrer, Joan Joy, Joan Marquès, Miquel Mayol, Nicolau Morell, Jaume Oliver, Joan Oliver i Joan Vicens.

Ben sovint, els cops de mar i les tempestes portaven a la ciutat de la Vall la notícia d'una tragèdia com el cas del mariner Josep Mayol Calafell ofegat prop de Marsella o aquell xabec Providencia, que naufragà a les Boques del Roine, en viatge de Marsella-València, carregat de guano, que com recordareu es tracta d'un fems per a l'agricultura format amb excrements d'aus que es troba en algunes illes del Pacífic i a les costes del sud-oest d'Àfrica. Els bancs de guano arriben a tenir més de vint metres d'espessor i es veu que França aprofitava les seves colònies per fer-se proveïdor de tal producte. I cap millor client que la gran horta valenciana. No hi va haver desgràcies personals però es va perdre vaixell i càrrega. Altres vegades, com fou el cas del també solleric xabec Libertad, del que deia la crònica: «Carregat de guano i procedent de Marsella es dirigia a Cullera el xabec Libertad, de la nostra matrícula, i a les dotze de la nit del primer de l'actual embarrancà a la punta més exterior de la barra de l'Ebre, salvant-se afortunadament tota la tripulació. És evident que la nostra marina està en dissort, doncs recents són encara els naufragis del xabec Soledad i del bateau San Antonio, i ara acabam de perdre un dels més hermosos i grans vaixells amb què comptava aquesta matrícula, (Sóller, 13 abril 1889, V, número 197). El xabec era de noranta-set tones, el comandava el patró Joan Arbona i portava nou mariners».

A l'entrada del port de Sóller, a la banda del Bufador, hi havia una creu de fusta que els mariners saludaven en arribar amb salvament. El poeta Miquel Forteza hi dedicà aquests versos: «Negra s'alça en el port la creu de pi,/ que ni el temps ni la mar han fet podrir./Com la mort és funesta sa figura,/guaitant la mar des de l'esquerpa altura./ Flota un record d'horror i de dolor./ Quan la tempesta creix, una clamor/ damunt la mar terriblement ressona:/ és la veu procel·losa d'una dona/ que allà morí en la desolada nit,/ i vaga encar pels vents son esperit.../ Dins les tenebres fonda l'he sentida/ perdent el feble alè, perdent la vida./ No calma l'insondable sofriment/ l'encesa pietat del far clement./ Sols la creu, que dilata sa figura/ banyada en sang damunt l'esquerpa altura».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris