nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
20°

El naixement artístic de Clara Bow (1922)

73456

Tal dia com avui neix al món artístic Clara Bow. És clar que no es tracta aquí del seu naixement biològic, que fou el 20 de juny de 1905, en el barri novaiorquès de Brooklyn. Ens referim al dia que començà la seva carrera artística, quan als disset anys guanyà un concurs de bellesa i el premi li va valer per poder realitzar una prova per al cinema. Bonica, agosarada, graciosa, molt segura de si mateixa, senzilla en el vestir i inflexible en el gest, així la veia el gran escriptor i guionista d'aquella època Scott Fitzgerald. Arribar a la popularitat no fou fàcil. Interpretà primer petits papers secundaris i a la fi la triaren per fer de flapper en el film De Black Oxen, que en els cinemes d'aquí fou projectada sota el títol El pecado de volver a ser joven...

L'èxit d'aquella pel·lícula fou total. Des de llavors, Clara Bow esdevingué una presència continuada a les nostres cartelleres i fins i tot, aquí a Mallorca, per pertot arreu, les al·lotes la imitaven en la vestimenta, els gestos i els capells. La llista de films que la consagraren definitivament com una sex-símbol passa de vint-i-cinc, tots ells de gran èxit. Recordem Eve's Lover, Kiss me again, Dancing Mothers, Mantrap, Red Hair, True to the Navy, Love among the Millionaires, It... Aquesta darrera pel·lícula es basava en la novel·la de l'escriptora anglesa Elinor Glyn, que no dubtà a escollir Clara Bow per aquella producció de la Metro Goldwin Mayer, dient que ningú com ella, en el camp de les actrius del moment, tenia aquell estrany magnetisme que encisava els espectadors. Elinor Glyn, que treballava aleshores com a quionista i assessora literària, segons explica Jaume Olives, la definí com tothom. «És l'al·lota que té un cert no sé què».

No dubtà Clara Bow d'interpretar els seus personatges en la vida real, en dur endavant el seu paper de flapper per a revistes i diaris. Explicava anys després: «Fèiem tot el que ens venia de gust. Ens anàvem a dormir tard. Ens vestíem com dictava la nostra voluntat. Avui, les actrius tenen més seny i acaben amb millor salut. Però en aquell temps ens divertíem més...».

Clara Bow va esser entre 1927 i 1931 una de les actrius més taquilleres de Hollywood i el seu seguit d'escàndols, amants i marits la feren encara més popular. Però tot té el seu final i la glòria d'aquella dona hermosa s'apagà quan els Estats Units caigueren en la gran depressió de Wall Street. El 1933 es va retirar. L'acabaren de decidir les noves tècniques del cinema sonor a les quals li costava adaptar-se, el Codi Hays que imposava una certa autocensura puritana i el seu passat de nineta frívola, que amb tant d'èxit havia impregnat tots els seus personatges. El crític cinematogràfic Alexander Walker apuntà que Clara Bow havia mort com actriu amb l'evident immaduresa del seu personatge. Quan es divorcià de Rex-Bell, el famós cow-boy actor el 1955, deprimida, malalta, hagué de passar llargues temporades en un sanatori. Totalment oblidada morí el 27 de setembre del 1965 a Los Angeles. Tenia, aleshores, seixanta anys, i la rialla dolça que a tots enamorava havia tornat un rictus d'amargor. Com transcriu Jaume Olives, Clara digué alguns anys abans de morir, ja decebuda, que «això de ser un símbol sexual és una feixuga càrrega, sobretot quan una es troba cansada, ferida i entabanada».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris