nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
19°

Les dones lliures antifeixistes (1937)

Enmig del conflicte bèl·lic, les «dones lliures» de la CNT"FAI llancen un missatge al món burgès reclamant per al seu sexe un protagonisme equiparable al dels homes i rebutgen ser el repòs del guerrer. Aquestes idees, ventilades per Emma Goldman, Maria Lluïsa Sánchez-Saornil, Empar Poc i Gaston, Mercedes Camaposada, Lola Iturbe, aconsegueixen de mostrar una dona nova, capaç de fer qualsevol tasca o de dur a terme qualsevol missió fins aleshores reservades exclusivament als homes. S'edita tal dia com avui un dels fulletons que volen deixar les coses molt clares. Aquest és el text: «Dones! A la fàbrica, al taller, a l'hospital de sang, pertot arreu: Dempeus contra el feixisme! Els moments que vivim són definitius per a la causa que defensam. El dolor inunda les llars i la sang dels caiguts circula com un foc sagrat per tots els cors. Però el sacrifici dels nostres germans ha d'eixugar les llàgrimes i transformar el dolor en acció que pugui vèncer tots els entrebancs, en ferm sentit de responsabilitat, en voluntat apassionada de treballar més i millor a cada instant, de donar-ho tot, com ells, per a la llibertat del Poble. Una vegada més, les dones, en guàrdia contra el feixisme, contra l'host invassora, contra els assassins dels nostres fills, els destructors de les nostres llars, els devastadors dels nostres camps, els enemics de la nostra dignitat, de la nostra pau i del nostre progrés...».

Per altra banda hi havia una campanya en favor dels «lliberatoris de prostitució» amb el lema: «Dones! Us ha nascut una vida que us capacitarà per a un treball digne i una existència més humana...». Les denúncies contra les actituds prepotents dels homes, la defensa de la dona com «individu racional, pensant i autònom»... eren, però, cosa de cada moment. Els prejudicis masclistes, dins els rengles republicans i esquerrans podien ser tan forts com els que es respiraven dins les trinxeres de Franco. Les «Dones Lliures» seguien predicant el seu moviment: «Ja no es tracta d'una evolució gradual, ni d'una capacitació o una consciència. Ni tampoc d'un interès pels problemes socials. Ni tampoc una lluita entre capacitats masculines i femenines. Hem dit moltes vegades que la independència de la dona és inseparable de la seva independència econòmica. Hem dit que la llar tradicional era, en la majoria dels casos, un símbol d'esclavitud. Hem pregat per la substitució de maquillatges per quelcom més sòlid i perdurable. Hem insistit en una nova orientació per als infants. Hem afirmat que des que començà la lluita la dona ha desplegat una feina pròpia del seu segle, essent valenta i capaç. Però ja no es tracta de res de tot això. De res d'això ni per separat ni en conjunt. Es tracta de molt més. Es tracta que totes les dones sentin el moment responsable i creador. Que totes les dones formin una unitat femenina de victòria i progrés. Els moments que ens ha tocat viure són definitius... Des d'ara, cada dona s'ha de transformar en un ésser definit i definidor, ha de rebutjar les ignoràncies, els dubtes, les predileccions. El fet és concret: Feixisme o Revolució...».

Però encara avui, al cap de més de mig segle, la revolta d'alliberament femení encara no ha arribat a port. Pensau en els casos de maltractes que dia rere dia hem de llegir als diaris.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris