algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

El miracle de Delizia Costa (1976)

Aquell mes d'agost, Delizia Costa, una nina d'onze anys, diagnosticada de saecoma, una rara forma de càncer, es trobava a Lorda en companyia de la seva germana Catarina, per tal de demanar un miracle a la Mare de Déu. A la clínica ortopèdica de la Universitat de Catània li havien fet mil proves i totes confirmaven que la cosa no tenia remei. Varen fer una biòpsia a la nina de la tíbia dreta i una vegada més comprovaren que el càncer es desenvolupava ràpidament. Suggeriren una amputació o radioteràpia. I encara això no serviria de molt, potser per perllongar uns dies el temps que li restava de vida. Trobant-se a la cova de Lorda, Delizia no volgué estar dins aquelles aigües més d'un minut i després d'aquella experiència, que la criatura no acabava d'entendre, tornaren al seu poble sicilià, Paterno. La nina seguia molt greu, només pesava vint quilos i tothom sabia que li restaven un parell de setmanes de vida. El mes de novembre d'aquell any semblava que per a Delizia tot s'acabava d'un moment a l'altre. Un matí de desembre, quan fora de la casa gelava, aparegué, de cop i volta, una Delizia nova. Caminava sense anar coixa, tenia molta fam i es trobava molt contenta. Ja res li feia mal. Es menjà de bon grat un llarg desdejuni i sa mare, espantada, la dugué al metge. La varen sotmetre, moltes vegades, als raigs X i el diagnòstic fou un i altre cop el mateix. La tíbia, tot i que mostrava una petita i testimonial deformitat, mostrava un total guariment. En una nit, al llarg d'una nit, mentre dormia, com si hagués entrat a la seva cambra un cirurgià màgic i invisible, s'havia produït el miracle. En parlà tot Sicília i els diaris de tot Itàlia. Alguns metges parlaren d'una curació psicosomàtica. Però un càncer no admet aquesta teoria. Altres deien que no hi havia de moment cap explicació racional però que n'hi haurà en el futur, quan progressi més la ciència mèdica. El doctor Patrick Thellier, en una entrevista, explicava que sempre hi haurà gent escèptica que digui que això només fou un cas de bona sort i que aquella nina hauria millorat, de totes totes sense cap influència divina. Uns creuen i altres no. Allà la consciència de cadascú. Però des que la Verge Maria de Lorda es va aparèixer a Bernadette Soubirous el 1858 hi ha hagut més de sis mil casos de curacions excepcionals i de tots ells, l'Església i el comitè internacional que analitza cada cas només n'ha reconegut seixanta-sis. Però dins aquest nombre de prodigis, avui per avui indiscutibles, hi ha el de Delizia Cirolli. Una nina condemnada a mort per la natura era salvada. N'hi ha que encara que tinguessin un miracle a la punta del nas no el veurien. Però tanmateix l'home tot és un misteri. I misteri és la nostra existència en aquest món. Passam per aquesta vida fent el bé o el mal, tallant o protegint vides. Mostrant alguna bravesa en els moments sublims o una vergonyosa covardia. Pregonant la grandesa de l'home i tot comprovant que l'home és carn morta al cap de tres dies. N'hi ha que es diuen ateus i, així i tot, desafien un suposat déu des del seu llit mortuori amb frases com: Ara ens veurem les cares, tu i jo! Enmig de tot això, un misteri més, el de la fe.

Miquel Ferrà i Martorell

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris