algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
18°

Es reforça la murada del mirador (1774)

Mentre tot Europa tenia notícia dels primers moviments de la França revolucionària que havien de posar fi a l'Antic Règim, a Mallorca hi havia una certa activitat de caràcter defensiu i militar. Així, en començar aquest període, 1774-1799, que causaria una gran commoció social i política dins i fora del territori francès, a Ciutat de Mallorca es van amuntegant els mitjans que han de reconstruir i reforçar la muralla, especialment en el punt anomenat del Mirador. El regiment d'Àfrica, que havia estat a l'Illa prop de dos anys, havia marxat en el vaixell Atlante el 1771 i aquí restaven el Regiment de Llombardia i el de Dragons d'Almansa, com també els dos regiments suïssos de Betschart. En aquest anar i venir de tropes, marxaven els suïssos el 1792 i el Regiment de Tarragona, que havia guarnit l'Illa per espai de dinou mesos i set dies, el 1796. També abandonarien l'Illa dos batallons del Regiment de València el 1796. Però amb tot això, mentre a París, Turgot, Necker, Calonne i Brienne intentaven evitar la desfeta reial, Mallorca vivia encara dins la seva calma habitual. Eren numerades les cantonades de Ciutat per tal de posar-hi enllumenat públic, es construïa el Seminari de Sant Pere amb un cost de trenta mil escuts, s'acabava la construcció del portal major de l'església de Sant Jaume, era aixecada la Carnisseria nova d'Amunt i l'escorxador. Un tal Monsieur Pierre, francès, posava botigó per a vendre estampes de «Sant Ramon Llull», venda que li era prohibida pel bisbe mentre no canviàs el títol de tals impressions. I l'estiu del 1778, còmics del país divertien els ciutadans amb representacions a la Casa de les Comèdies, sense cap dona, malgrat que fossin femenins molts personatges. L'obra de més èxit fou La Gran Zenobia. Les reformes urbanes foren importants. Empedregaren els carrers més cèntrics, posaren número a tots els cantons i construïren el passeig de la Porta de Jesús i l'avinguda de la Rambla. També es va obrir el carrer dels Forats, donant sortida a la nova muralla de la Portella i aplanant el gran fossat que hi havia entre la Portella i la Porta del Moll. I pel moll arriba un batalló del Regiment de Borbó i després el Regiment de Sòria, que converteix en caserna el convent extramurs de Jesús. No havent-n'hi prou, es dóna la benvinguda a sis companyies d'un regiment de guàrdies espanyoles, altres de guàrdies valones i un batalló del Regiment de Sòria i altre tant de voluntaris de la corona. Llavors, en el bastió del Príncep era bastit el forn de «bala roja», per a fondre bales de canó i amb el qual es completava el pla de defensa, especialment de les muralles de mar. També és el temps dels generals Antoni Alós i Antoni Barceló, dos homes que tendran un cert protagonisme. Mentrestant, a França, la burgesia exigeix una liberalització de l'economia i una redistribució del poder polític. L'aristocràcia, rica i culta, enemiga de l'ascens social dels burgesos, ocupa els alts càrrecs eclesiàstics i militars. Resisteix els atacs, augmenta els seus privilegis i en la seva caiguda, hi arrosseguen l'Estat i el rei. Tot això, a la Mallorca nobiliària i clerical, els vents revolucionaris de més enllà dels Pirineus, sona a música del diable.

Miquel Ferrà i Martorell

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris