algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
19°

Mor el savi Robert Goddard (1945)

96880

Mor a Baltimore, Maryland, el físic nord-americà Robert Hutchings Goddard (Worceester, Massachusetts, 1882). Educat a Boston, fou un nin malalt que es refugiava en la seva fantasia. Als setze anys ingressà al Polytechnic Institute de Worcester, on es graduà el 1908. El 1911 rebia el seu doctorat en ciències físiques a la Universitat de Clark i d'aquí passà algun temps com a ensenyant a Princeton, encara que a partir del 1914 exercí el professorat a Clark per espai de tres dècades. Una de les seves idees d'estudiant fou la descripció d'un ferrocarril entre Boston i Nova York en la línia del qual els vagons viatjaven en el buit gràcies a l'empenta d'un camp electromagnètic, de manera que el trajecte només durava deu minuts. El viatge en tren normal era de quatre hores llargues. I encara era Goddard un nin quan s'interessà per la ciència dels coets i el 1919 publicava un petit volum sobre el tema: A Method of Reaching Extreme Altitudes. Experimentà coets de pólvora i el 1923 provava un nou tipus de motor per coets que feia servir combustibles líquids, gasolina o oxigen líquid, un avanç important ja que els anteriors coets funcionaven tots amb combustible sòlid. L'estiu del 1929 la famosa Smithsonian Institution li concedí alguns milers de dòlars i Goddard pogué així experimentar el llançament d'un gran coet que portava en el seu interior un baròmetre, un termòmetre i una petita càmera fotogràfica. L'èxit fou relatiu i en un segon coet, els veïns el denunciaren a la policia pel renou dels seus experiments. Hagué de marxar del seu Massachusetts considerat com un boig perillós. Tanta sort que l'aviador Lindbergh s'interessà pels seus treballs i a més d'això va convèncer el filàntrop Daniel Guggenheim per tal que subvencionàs la feina del savi. Així, aquest, pogué construir una estació experimental en un lloc solitari de Nou Mèxic i de 1930 a 1935 llançà coets que assoliren velocitats de 550 milles per hora i altituds de més d'una milla i mitja. Inventà un sistema de giroscopis que mantenien el coet en la direcció adequada. Però ja la seva fama de boig, de professor tronat, era al Pentàgon i mai, el govern americà, no es va interessar per la seva feina. Mentre a Alemanya els coets es perfeccionaven com a armes poderoses, Goddard era oblidat i menyspreat. Amb el finançament que pertocava, Goddard haguera pogut posar en marxa tota mena d'artefactes, la majoria útils, per guanyar batalles. Ja mort, feren servir la seva ciència. Diuen que quan els experts en coets alemanys foren portats a Amèrica després de la guerra i els preguntaren sobre la tècnica dels coets es varen sorprendre molt. Demanaren el perquè els oficials americans no havien fet servir els coneixements de Goddard. «A Alemanya "digueren" ho hem après tot d'ell...». Tremenda relliscada dels sabuts de Washington!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris