nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
17°

La Societat Econòmica d'Amics del País (1777)

És organitzada, com a conseqüència de les noves idees il·lustrades i enciclopedistes, sis anys després de la publicació de l'Enciclopèdia Econòmica, la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País, tal com s'havia fet i es feia arreu d'Espanya. Aquesta seria inaugurada oficialment el setembre del 1777, però ja el mes d'agost havia començat a funcionar, tal era l'entusiasme i desig de progrés dels membres que la formaven. Les seves intencions programàtiques passaven per una «idea universal» dels seus objectius i alhora el «millorament de l'agricultura, el perfeccionament i promoció de les arts, la indústria, el comerç, la pesca, la marineria i tota branca política, econòmica i lucrativa de l'illa de Mallorca. Com era d'esperar, els enemics, se li multiplicaren. I aquests enemics eren els de sempre. La noblesa de l'illa intentà restablir la seva confraria de Sant Jordi, suprimida per Felip V, i que donava als aristòcrates tot el control econòmic d'aquella comunitat patriarcal i antiquada. Carles III, però, declarà abolida definitivament tal confraria i disposà la constitució de l'esmentada societat econòmica que adquirí caràcter oficial i títol reial. Dissortadament els anys 1777, 1778, 1779 i 1780 foren d'una certa escassesa, encara que els esforços de la Societat suposaren una millora pel que fa als anys anteriors. Aquell any l'illa produïa 330.000 quartins de vi i el 1780, és a dir, tres anys després, ja havia augmentat a 421.395 quartins, equivalent a 112.411 Hl...

Aleshores l'abbé Boyer, un dels clergues refugiats a Mallorca amb motiu de la Revolució Francesa, fou enviat a Felanitx pels Amics del País i allà muntà un modern forn d'alambí que economitzava temps i llenya i que fou adoptat per tots els industrials d'aquelles comarques vinícoles, Felanitx, Porreres, Binissalem i Manacor, per fabricar aiguardent, una part consumida a Mallorca i l'altra exportada. Al mateix temps la «Societat» fomentà el conreu de cànyom, lli, ametla, figa, garrova, morera per criar cucs de seda, patata. Amb l'augment de les vaques, ovelles i cabres, assoliren bons resultats en la fabricació de formatge, que era exportat amb merescuda fama. Es crearen noves tafones, onze fàbriques de sabó, una d'oli de lli subvencionada pels «Amics del País». Aquests fundaren igualment una fàbrica de roba que en el primer any del seu funcionament ja produïa tota la tela per fer els uniformes del refiment de Milícies. No foren menys importants els obradors de capells de qualitat, que amb el temps tendrien molta fama i serien exportats a la Península, Canàries i Amèrica. Alhora, els «Amics del País» subvencionaven una fàbrica de vidre i en creaven una de terrissa fina. El 1779, la «Societat» publicava el primer periòdic mallorquí, Noticia periódica de los precios corrientes en la semana y otras curiosidades que ofrece al público la muy ilustre Sociedad de Amigos del País de Mallorca, títol de capçalera al cap de pocs números substituït per Palma de Mallorca...

Sembla que la Societat d'Amics del País va néixer a casa de Bonaventura Serra, catedràtic de Dret canònic, artista i erudit, on es reunien, quasi diàriament, un grup d'intel·lectuals. Aquells enciclopedistes mallorquins, molt lligats als fenòmens culturals francesos, estaven al dia en qualsevol ram de les ciències o les lletres. Un altre assidu participant en aquells projectes fou el marquès de Campofranco, Josep Pueyo, un home políglota, és a dir, que dominava el llatí, el grec, l'italià, l'alemany, l'anglès i, especialment, el francès, llengua en la qual escrivia poemes. Hem de dir que tant Bonaventura Serra com Josep Pueyo moriren abans de l'esclat de la Revolució Francesa, és a dir, el 1784 i 1785, respectivament, i és difícil saber quina haguera estat la seva reacció al davant de la destrucció de l'Antic Règim.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris