algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
17°

Els 55 dies de Pequín (1899)

97736

Fa ara cent anys que el personal i funcionariat de les legacions estrangeres a Xina defensaven la seva vida de l'atac dels boxers, nom que rebien els membres d'una secta secreta, política i religiosa, que es distingia per la seva xenofòbia radical. Les seus diplomàtiques eren les de França, Gran Bretanya, Estats Units, Rússia, Japó, Alemanya, Suècia, Itàlia... Mentre l'Emperadriu Tsu Hsi havia arribat a un acord amb els revoltosos, havia estat celebrada una tensa reunió a l'Ambaixada espanyola, el representant del qual, el degà dels diplomàtics a Pequín, Jaime Cologan, contrari al parer de l'anglès Claude Mac Donals que opinava que era millor sortir de la ciutat amb tots els europeus i famílies, proposà la defensa. Efectivament, si hagués sortit de Pequín, tota aquella gent indefensa, la mort era segura pel camí. En canvi, el millor era fortificar"se en el Barri de les Legacions i resistir mentre esperaven reforços. Un telegrama dirigit a l'almirall britànic sir Edward Seymour a Tient"sin eren totes les seves esperances de sobreviure. Els boxers destruïren el ferrocarril, tallaren totes les comunicacions i varen estrènyer més i més el setge. Les onze ambaixades varen haver de servir de refugi a cinc"cents civils europeus, americans i japonesos, i eren defensades per quatre"cents cinquanta homes entre soldats i mariners de diferents nacionalitats. També, en el darrer moment, hagueren d'acollir tres"mil xinesos conversos. Fora d'aquell recinte, tancat per una muralla de maons, hi havia el Bisbat que defensaven alguns mariners francesos i italians. Els boxers, que fora de la zona protegida havien assassinat quinze mil conversos, es llançaren a l'assalt. Els defensors, molt mancats de municions, hagueren de recarregar els cartutxos i mancant plom fou precís fondre totes les monedes dels bancs.

En esser coneguts els fets a Europa es prengueren mesures per a la defensa dels assetjats. Espanya pregà a Rússia la defensa de la seva legació. La batalla, però, abans de l'arribada dels reforços fou llarga. En el Bisbat, Monsenyor Favier, el seu auxiliar, el bisbe Jarlin i tots els sacerdots i seminaristes, xinesos i estrangers, lluitaren també en defensa de la pròpia vida i com que no tenien ja queviures, menjaren fulles dels arbres i herba del jardí. El drama es perllongaria fins al dia tretze d'aquell mes d'agost. Finalment, la tropa internacional va rompre el setge i alliberà les legacions. I què passà després? Doncs la revenja! Europeus, americans i japonesos saquejaren les cases de la població i potser feren tantes animalades com les que havien fet els boxers. La pròpia Emperadriu hagué de fugir disfressada de pagesa a Si"Gau"Fu, a devers mil quilòmetres de distància. I això no és tot. Com a resultat d'aquella intervenció i de la brega dels aliats per aconseguir nous privilegis comercials, en sortirien nous conflictes, com la guerra entre Rússia i Japó pocs anys després.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris