algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
18°

Es funda la Wells and Fargo (1844)

No és possible contar la història del western americà sense tenir en compte la presència dels que donaren vida o fortuna per poder comunicar aquelles contrades, tan allunyades unes de les altres. Les diligències, que cobrien milers de quilòmetres, marcaren una autèntica epopeia que la novel·lística o la cinematografia han sabut popularitzar. El 1841, Henry Wells, exnavilier, fundà una companyia express que operava entre Albany i Buffalo, estat de Nova York. La seva empresa portava cartes a un preu més econòmic que el servei oficial de Correus. El 1843 George Fargo era contractat per Wells en qualitat de missatger. I un any després, patró i treballador s'associaven per formar una companyia que cobrís les rutes de Chicago, Cincinati i San Luis. El 1852 la Wells and Fargo ja era tan forta com la seva rival, la poderosa Adams Express Company, establerta ja a Califòrnia. La primera tramesa de correu confiada a les oficines californianes de la Wells and Fargo arribaven a San Francisco el juliol de 1852. Aleshores, els socis, Henry i George, ja només havien d'esperar un cop de sort per tal d'eliminar la dura competència dels Adams. Aquesta situació arribà el 1855, amb la crisi financera de Califòrnia, quan molts bancs anaren a la bancarrota, entre d'ells el que subministrava doblers per a les inversions de capital a la companyia Adams. La Wells and Fargo va tenir la fortuna de ser finançada des de l'Est i això la salvà d'aquella tempesta econòmica. Un cop s'assegurà el monopoli del correu express a tota Califòrnia, Henry i George decidiren que ja era temps de muntar la seves línies de diligències. Hi havia aleshores la Butterfield Overland Mail, que cobria el trajecte entre San Luis i San Francisco, i llavors hi havia el ferrocarril que arribava fins a Tipton, Missouri. Totes les altres rutes haurien de ser servides per diligències. La Butterfield Co. creà cent trenta-nou estacions al llarg de la ruta que anava de Tipton a Fort Smith, Arkansas, per travessar llavors territori indi, arribar al riu Rojo de Texas, creuar la regió sud-oest d'aquell estat, entrar per l'oest en el sud de Nuevo México, penetrar a Fort Yuma, Califòrnia, des d'on es feia la darrera etapa fins a San Francisco.

Era un viatge de quasi quatre mil cinc-cents quilòmetres. Aquesta ruta era la més llarga que s'ha conegut i eren necessaris més de vuit-cents homes per operar al llarg de la línia. La majoria de les diligències circulaven dia i nit, i canviaven els cavalls cada quinze o trenta quilòmetres. Els passatgers podien dormir en els seus seients o passar la nit a les estacions d'enllaç. El responsable del benestar i seguretat dels passatgers era el conductor i la seva paraula era llei. Aviat, la Wells and Fargo omplí també de diligències totes les rutes de l'oest i el pas dels anys convertí aquells homes en famosos personatges, herois de llegenda, com Curly Dan, One-Eyed-Charly o el rei de tots ells, Hank Monk.

Miquel Ferrà i Martorell

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris