nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 11°
12°

Un Pío Baroja antisemita? (1938)

Jo havia pensat fins ara que Pío Baroja, nascut a Madrid el 1872 i autor d'obres realistes de gran mèrit com La Busca, Mala hierba, Aurora roja, Aventuras, inventos y mixtificaciones de Silvestre Paradox, etc. haguera pogut esser considerat com un home progressista, amb una cama esquerrana, obert a gents de totes les races i religions. I mirau per on, el 1938 publicava amb pròleg de Giménez Caballero el llibre titulat: Comunistas, Judíos y demás ralea, editat a Valladolid, zona franquista. Els textos, com el pàragraf que segueix, ens mostren un Baroja capbussat en una ideologia evidentment racista. Ho descobrim ben decebuts: «Fa alguns anys fou publicat a Rússia el llibre titulat Els protocols dels savis de Sió. Ningú no sap qui ha escrit aquest llibre, però, evidentment, ha sortit de mitjans propers als judaisme. En aquesta obra es parla de la conquesta del món pels hebreus. Aquest és probablement el motiu pel qual la majoria dels jueus de categoria són, expressament o tàcita, partidaris del comunisme. El jueu té un fons de rancúnia contra Europa, considera que l'europeu l'ha ofès i entra, amb plaer, en tot allò que pugui desacreditar el nostre continent. Així se'l veu figurar en el teatre, en la novel·la i en el cinema eròtics, en el cubisme, en les falsificacions i en la legitimació de l'homosexualisme amb Freud i els seus deixebles... El sentiment de la raça fa que els jueus vegin en el comunisme la seva venjança i la possibilitat del seu triomf... D'aquí aquestes consignes de crueltat brutal que ha enviat Rússia als rojos d'Espanya. El comunisme rus, quasi sempre jueu, ha volgut comprometre els seus camarades espanyols, llançant-los al crim, per tal que no puguin fer marxa enrere... Pel que fa a les energies socials subversives, no hi ha dubte que hi ha en totes elles una fermentació judaica. Hi ha estat sempre. En la protesta rancorosa contra la civilització hi apareix el judaisme en forma de maçoneria, de comunisme o d'anarquisme...»

Un es queda bocabadat. És aquest el Pío Baroja, el mateix Pío Baroja de les nostres lectures juvenils, quan ens emocionàvem amb aquells relats de pirates, contrabandistes i bandolers? I ara...

Quin respecte li podem tenir al vell de barba blanca i boina destenyida quan afirma, entre altres «animalades», que «a la nova ciutat russa no existeix la família. Les paraules pare, mare, fill, filla, germà i germana estan prohibides. Com a conseqüència natural les relacions incestuoses són permeses...»

Pío Baroja desprèn en aquests mots i en molts d'altres tota la ràbia del feixisme de l'època contra els jueus i els comunistes.
Com diu l'historiador Eutimio Martín, ni Goebbels ni Streicher, tots dos plegats, ho hagueren redactat millor. No ens hem de desanimar amb tants déus falsos. Recordem encara d'aquella generació, la del 98, Antonio Machado, honest fins a la mort.

Miquel Ferrà i Martorell

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris