nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
19°

Josep Barceló es doctora (1780)

Un dels propietaris de la nostra col·lecció de quinze volums, L'Encyclopédie Oeconomique francesa, edició 1771, fou, segons autògraf a la primera pàgina del primer tom, «Josep Barceló, catedràtic de medicina, número 79» i és evident i comprovat que aquest personatge enciclopedista, figura de la il·lustració mallorquina, era Josep Barceló Tomàs (Palma, 1758"1821), metge, que el 1780 es doctorava a la Universitat Lul·liana de Mallorca i n'era catedràtic. Admirador de l'obra dels enciclopedistes francesos no dubtà de fer-ne servir, durant la seva tasca d'ensenyament, els textos més significatius. Va esser un dels promotors i fundadors de l'Acadèmia Mèdico-Pràctica de Mallorca. Com els altres il·lustrats la seva tasca cultural i científica no es limita a la medicina, essent alhora autor d'opuscles i poesies en llatí i en castellà, a més de discursos i dissertacions llegides a l'Acadèmia i un tractat, publicat el 1820 quan es declarà la pesta bubònica a la comarca d'Artà i que porta per títol: Medios para precaver en lo sucesivo que se introduzca en Mallorca la peste ú otras enfermedades contagiosas; y en caso de haberse introducido en algunos de sus pueblos, impedir su propagación.

Bon coneixedor com sembla per les notes i acotacions de la Llengua francesa es degué, sens dubte, relacionar amb els emigrants d'aquell país. Així, quan la Revolució francesa, devers l'any 1792, començaren a arribar a Mallorca gents d'aquella nacionalitat. Foren principalment eclesiàstics, nobles i militars de l'Antic Règim i a tots ells s'hi afegiren poc després burgesos, artistes i menestrals, els quals introduïren algunes novetats en la indústria i en els costums de l'Illa. Si la famosa «enciclopèdia econòmica» ofereix un riquíssim receptari gastronòmic, que ens ha estat força útil, els emigrants, alguns dels quals obriren hostals i tavernes, contribuïren a difondre la cuina francesa a nivell popular quan ja la cuina francesa dels senyors s'havia apoderat de les cases de la noblesa després de la victòria borbònica de 1715. Segons mossèn Pere Xamena, historiador, «Quan Godoy féu les paus amb França, per temor que aquests immigrants complicassin les noves relacions amistoses, els expulsà d'Espanya; permeté, no obstant això, que es refugiassin a Mallorca. Llavors, l'Ajuntament i les altres autoritats dirigiren una exposició al ministre dient que això suposaria la ruïna de l'Illa. Més tard manifestaren que en podien rebre fins a dos mil cinc-cents. No és probable que en vinguessin tants, però sí molts, i alguns d'ells quedaren per sempre a Mallorca. De llavors provenen alguns llinatges d'etimologia francesa que encara perduren». Quins són aquests llinatges? Així ho explica el filòleg Josep de Borja Moll: «La immigració de francesos del nord, o sia, dels autèntics parlants llengua d'oil, no ha estat menys abundant que la dels occitans. Sobretot en èpoques de turbulència política, els fugitius... no podien aturar-se a Occitània, perquè estaven tan en perill allà com a la part septentrional de França; seguien, doncs, llur evasió fins a passar la frontera política... Per això són nombrosíssims els cognoms catalans procedents de famílies franceses immigrades. Per no allargar-ne la llista, en citaren només alguns dels més típics: Ausió (de Auzillon), Bardolet (de Bardollet o Bardoulet), Belabre (Beau-arbre), Borrau (de Bourreau), Dexeus (de Desjeux), Donadiu (de Donnedieu), Gaixet (de Gachet), Laforet (de La Forêt), Lagarda (de La Garde), Macau (de Macaud), Oslé (de Osselet), Planxart (de Planchard), etc.

Miquel Ferrà i Martorell

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris