nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
20°

Neix el psiquiatre Carl Jung (1875)

Neix a Kesswil, prop de Basilea, Suïssa, Carl Gustav Jung, que serà un dels grans savis estudiosos del cervell humà. En els començaments dels seus estudis superiors, Jung s'interessava primer per l'arqueologia i després per la medicina. Obtingué el seu títol de metge després d'haver treballat a una clínica mental, on havia pogut investigar un gran nombre d'estats psicopàtics. Les seves experiències, una de les quals posà en pràctica l'any 1906, consistia a forçar una persona a respondre ràpidament i endinsar-se així en el subconscient del subjecte abans que la ment conscient d'aquest aixecàs la seva paret protectora. El 1907 conegué Freud i durant alguns anys fou el seu deixeble. Havia admirat els primers treballs del mestre i el seguia amb entusiasme. Les diferències entre l'un i l'altre sorgiren a partir del 1912. No estava d'acord amb algunes teories freudianes sobre la sexualitat infantil. La idea de Freud semblava adequada a la neurosi i a la histèria però no en el cas de l'esquizofrènia, un camp que Jung ja coneixia millor que el gran mestre. Ja tot sol, continuà investigant els fenòmens esquizofrènics que relacionà amb els mites primitius, una teoria que reflectí en el terme «inconscient col·lectiu». Segons això, el nin neix amb una ment que conté una petjada, un rastre, dels temps primitius i els nivells inconscients més profunds s'interpreten en termes de mitologia, ja que es crearen de tals nivells en el passat. Aquesta teoria i moltes altres de Jung se'ns presenten, potser, massa complicades. Freud i Adler, els dos altres grans investigadors psiquiàtrics d'aquest temps, aconseguiren connectar molt més amb els estudiosos i la seva influència fou major. Carl Gustav Jung, que moriria a Küsnacht, prop de Zuric, el 6 de juny de 1961, deixava, però, dos termes ara molt populars de la seva pròpia collita: «introvertit» i «extrovertit»... Abans de col·laborar amb Freud, Jung havia treballat amb Janet a París i amb Bleuler a Zuric i tal volta aquelles relacions influïren en les seves discrepàncies amb el mestre, especialment pel que feia al concepte «libido», que Jung concebia com a energia indiferenciada, no específicament sexual. Desenvolupà amb èxit el postulat de l'inconscient col·lectiu, format per les experiències amuntegades a través de les generacions precedents, mitjançant el qual l'home s'incorpora a la societat a través d'un conjunt d'arquetipus o símbols fonamentals. Les seves obres més destacades o conegudes, Metamorfosi i símbols de la libido, Tipus psicològics, Psicologia i religió, Conscient i inconscient... No oblidem que Jung fou el fundador i president de la Societat psicoanalítica internacional i com a tal promogué l'intercanvi d'idees, obert sempre al debat. Altres savis, tancats dins la seva conquilla, entossudits a no tòrcer el braç, n'hagueren pogut prendre exemple, puix del que surt de la mà de l'home no res és exacte, no res és definitiu.

Miquel Ferrà i Martorell

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris