cielo claro
  • Màx: 22°
  • Mín: 20°
24°

El rei greument malalt

85476

Aquest estiu, a Madrid, mentre un famós ballarí, que en els seus moments d'esplai es dedica a robar a les cases dels senyors que es troben de vacances a la Serra o al Nord, el comentari més freqüent és que el rei està malalt. Diuen que quan assisteix a un acte públic li descobreixen grans ulleres, extrema pal·lidesa de cara i una magror creixent. Tothom es demana... Quina malaltia es menja a poc a poc la vida del monarca? A començaments de mes, Alfons XII visitava els nombrosos malalts que patien la forta epidèmia de còlera i dies després sembla que ja no pot fer una passa. Per complicar més les coses hi ha l'assumpte de les Carolines. Alemanya declara que tot aquell arxipèlag del Pacífic queda sota el seu protectorat. La notícia causa sorpresa en el poble. No així en el Govern, que des de fa una dotzena d'anys rep les queixes d'Alemanya i Gran Bretanya negant-se a admetre la sobirania espanyola a les Carolines. El Govern telegrafia aleshores a l'esquadra del Pacífic, fondejada a Manila i un estol de vaixells de guerra ocupen aquelles illes. Hores després arriba a la zona un canoner alemany i ha de reconèixer els fets consumats. Mentrestant, el rei serà traslladat a El Pardo, on els metges li asseguren bons aires i tranquil·litat. Quasi ningú, però, no sap quina malaltia es menja la vida del monarca. Només a Palau, uns pocs, de total confiança, saben que es tracta de la tuberculosi. Però res no es pot amagar per sempre i la nova s'escampa per tota la capital. Ningú no ignora la doble vida que ha portat Alfons XII, les seves aventures nocturnes... Cànovas ja no pot impedir que tot plegat sigui un secret en alta veu i s'apressa a repartir uns fulls oficials on va dient: «sa majestat el rei, que Déu guardi, continua en el reial lloc d'El Pardo, sense novetat en la seva important salut. Del mateix benefici gaudeix en aquesta Cort sa majestat la reina i la reial família».

L'estiu serà llarg i feixuc. Vicens Vives explica: «Es varen succeir els governs liberals o conservadors, segons el mecanisme infal·lible següent: la monarquia donava la seva confiança a un cap polític, Cànovas o Sagasta; aquest treia de les urnes, en elecció falsificada, un nombre suficient de diputats per donar suport a la seva acció parlamentària; quedava així constituïda una situació de durada més o menys llarga, segons les apetències de poder del partit oposat o les creixents baralles d'aquell que gaudís del seient ministerial. Una única realitat viva, al davant d'un país al qual es negava sistemàticament tot aprenentatge cívic, fou la del caciquisme. El general Martínez Campos era nomenat president del Senat i Cànovas deia: Qualsevol cosa per tal que no comandi!

I mentre tot això s'esdevenia a la Península, Mallorca, empobrida, també sota un caciquisme mortal, dormia el somni provincial dels justs. A Barcelona era just una altra cosa. I a Madrid sabien que aquesta era una terra de pagesos bons al·lots que mai no creaven problemes.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris