algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

Isabel de Villena, una monja feminista (1497)

És publicat, per ordre de la reina Isabel la Catòlica, el llibre Vita Christi, obra de gran extensió, unes sis-centes pàgines, de la qual n'és l'autora Sor Isabel de Villena, filla natural del famós Enric de Villena, també escriptor i del qual ens interessà molt en el seu dia la seva Ars Cisoria, tractat de gastronomia, el més antic que esmenta la sobrassada. Però anem a la seva filla, Elionor Manuel de Villena, nascuda el 1430 i que visqué des de molt petita a València, allotjada a la cort de la reina Maria de Castella, esposa del Magnànim. El 1445 professava a l'orde de les clarisses amb el nom de Sor Isabel. El 1463 era nomenada abadessa de la Trinitat i en aquest càrrec va estar fins al dia de la seva mort, el 1490. El llibre que comentam, Vita Christi, en prosa dialectal valenciana, havia estat escrit només per a les seves monges, sense intencions divulgatives. Matèria de meditació, amb un llenguatge força planer, aquesta obra no té pretensions literàries i el seu to familiar, que sembla fet en un clima de conversa, ha atret, malgrat tot, l'atenció dels historiadors de la nostra literatura. Els evangelis apòcrifs i tota casta de tradicions pietoses sobre Santa Anna, la Verge Maria i la infància de Jesús, adquireixen, com diu Martí de Riquer, «un relleu singular, de tal manera que sovint s'imposen els evangelis canònics, alguns fets dels quals no es consignen, fins a tal punt que la vida pública de Jesús ocupa un espai molt inferior al destinat als seus immediats avantpassats i a la seva minyonia i al referent a la Passió i al reremón, com si Sor Isabel pretengués passar superficialment per allò que és més conegut de l'any litúrgic...».

El llibre en qüestió no es pot desdir, però, de l'educació cortesana de la monja, tot fent servir alhora tot un seguit de recursos narratius que pretenen emocionar les religioses. Potser, fins i tot, hi ha en aquestes pàgines de Sor Isabel algunes reivindicacions feministes, potser només insinuades, però que responien a l'acusada misogínia de molts escriptors d'aquell temps, com és ara el metge Jaume Roig, que en el seu Spill denigra les dones en general i les de l'estat religiós en particular. I això que tenia una filla monja. Vol dir això que ja en el segle XV hi havia per part d'algunes dones valentes i contestàries una certa consciència de caire feminista? Sor Isabel ens sorprèn amb algunes notes escrites en aquest sentit.

Tanmateix, el feminisme trigarà molt a poder sortir al carrer. Cinc-cents anys. I en aquest mig mil·lenni...
Quantes víctimes per haver nascut femella! Quantes injustícies! Quanta discriminació!

Miquel Ferrà i Martorell

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris