nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 18°
15°

Neix el poeta Miquel Forteza (1888)

Neix en el número 17 del carrer de Sant Bartomeu, de Palma, el gran poeta Miquel Forteza i Pinya, primer fill del matrimoni format per Bartomeu Forteza Aguiló i Aina Pinya i Cortès. La casa on nasqué havia estat comprada al rebesavi de la mare del poeta en el segle XVIII, a la família Burgués Zaforteza. Explica l'amic Pere Rosselló Bover, escriptor i professor de prestigi, que el pare de Forteza va morir molt jove i els germans Forteza Pinya «varen rebre una forta influència de la mare, una dona molt desperta, d'una gran energia, educada a Santa Maria pel rector Caldentey i Sor Victorieta. I això, com diu Bartomeu Forteza, «segons els principis d'un catolicisme de caire paranoic i purità». L'obra de Miquel Forteza, on no hi manca un assaig sobre els xuetes de Mallorca, és principalment poètica, amb versos de gran estil i molt inspirats, la majoria ja sotmesos a l'oblit, altres a la total ignorància, però que un no es cansa de llegir. Tal és el cas de Sóller-Exprés (1935) quan explica que: «Cada dia com una llançadora, /de ciutat a ciutat corre l'exprés./ L'una li riu damunt la mar sonora,/ l'altra dins una vall de tarongers./ Deixant la plana d'hortes i ametllers/ rutilant puja la locomotora,/ i la muntanya d'ignorats recers/ travessa com espasa colpidora./ Comença a davallar, des de l'abrupte/ penyal, damunt els arcs del viaducte,/ fins arribar a la ciutat florida./ A sos peus canta l'aigua del torrent,/ al front, el Puig Major fosforescent/ i, al lluny, la mar plena d'amor la crida».

Referint-se a la poesia de Miquel Forteza, Josep Maria Llompart deia que té «les millors qualitats d'allò que anomenaren Escola Mallorquina i ben pocs dels seus defectes. Té sobretot aquell demble de dignitat que em va commoure fa temps i temps... Una mesurada tendència a trencar algunes fórmules massa gastades i a provar camins més lliures, sense abandonar, emperò, les millors tradicions de pulcritud i de perfecció formal»...

És a dir, Miquel Forteza semblava renovar-se a cada punt de la seva vida amb una certa aparença de modernitat. Morí a la ciutat que l'havia vist néixer el 9 de novembre de 1969. A més de la seva llarga obra poètica, traduí Pierre de Ronsard, Lluís de Camoens, André Chénier, Rabindranath Tagore, Edgar Poe, Pierre Corneille, Joachim du Ballay, Philippe Desportes, Matteo Maria Boiardo, Georges de Scudéry, Charles Rivière de Fresny, Antoine-Vincent Arnault, Víctor Hugo, Alfred de Vigny, Leconte de Lisle, Paul Verlaine, Giacomo Leopardi, Percy Bysshe Shelley, Gabriele d'Annunzio... i fins i tot, el pare Restituto del Valle. Això vol dir que era home de profundes lectures, que es capbussava en les obres que més el pogueren influir, lectures que conformen el triangle França-Anglaterra-Itàlia, del qual tant de profit en degué treure en un temps d'autoformació.

Miquel Ferrà i Martorell

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris