algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
17°

Joseph Arthur, comte de Gobineau (1816)

Joseph Arthur, comte de Gobineau, naixia un 14 de juliol, en el XXVII aniversari de la presa de la Bastilla. Aquella fortalesa, edificada a París a la porta de Sant Antoni, a final del segle XIV, convertida en presó de l'Estat i que va rebre presoners il·lustres com Fouquet, la Màscara de Ferro, el duc d'Orleans, Voltaire... va ser considerada com el símbol de l'absolutisme reial i per això destruïda pel poble aquell 14 de juliol de 1789. Gobineau prengué aquesta data del seu naixement com un repte per a tota la seva vida. Seria antirevolucionari, antidemocràtic, classista i racista, és a dir, l'esperit contrari a la Revolució francesa.

Va veure les primeres llums de la seva vida a la Gascunya, fill d'una família legitimista i provinciana. Des de ben jove desenvolupà, doncs, una lluita ideològica contra aquella Bastilla popular que simbolitzava el final de l'aristocràcia i el començament de la igualtat, un fenomen històric irreversible. Per això, Gobineau escriu: «Els pobles de la terra poden ser germans però mai iguals... La idea de la desigualtat, basada en la naixença, i amb caràcter original, definitiu i permanent entre les diferents races, és una de les opinions més antigues i esteses de totes les cultures... La història humana és com un immens tapís. La terra n'és el bastidor. Les generacions, els seus teixidors incansables. Les dues varietats de l'espècie humana, les races negra i groga, representen el treball més groller i de base, fet de cotó i llana. Llavors ve la raça blanca, situada en un estadi superior, que sobreposa el seu treball en seda. Mentre que el grup ari es troba en el cim de tot, a través de les seves generacions ennoblides amb filigranes enlluernadores d'or i argent...». Així, Gobineau, a qui repugna la França regicida, cerca en el seu arbre genealògic la branca noble perduda en el temps i la cerca prop del seu preceptor, monsieur de la Condière, un altre racista format a Heidelberg. I també en un col·legi de llengua alemanya a Suïssa. Es dedicarà a la diplomàcia que li dóna oportunitats de viatjar i arrodonir la seva tesi, Teheran, Rio de Janeiro, Terranova, Atenes, Stocolm... Es posà en contacte amb Alexis de Tocqueville i en fou el seu secretari quan aquest ocupà la cartera de ministre d'Afers exteriors en el Thermidor de la Revolució del 48. Però tanmateix el seu gran amic seria Richard Wagner, racista com ell. Wagner publicà el 1850 de forma anònima i amb el seu nom i llinatges el 1869 un llibret sota el títol El judaisme en la música, uns textos que no eren altra cosa que un rebutjament visceral al poble jueu, cinquena essència de la raça semita i segons el gran compositor i músic, la «vergonya de la humanitat». Gobineau i Wagner passaren llargues temporades on debateren el tema, algunes a la mansió que el músic tenia a Bayreuth. Molts anys després Adolf Hitler faria un homenatge als familiars descendents de Wagner i els mostraria com l'esperit depurador i purificador del Tercer Reich.

Miquel Ferrà i Martorell

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris