cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
18°

Fisiologia del gust (1825)

El 1825, sis mesos abans de la seva mort, apareix publicat el llibre, després famosíssim, de Jean Anthelme Brillat-Savarin, Fisiologia del gust, un curiós assaig entorn del tema gastronòmic i que en aquella primera edició no porta nom d'autor. Aquest escriptor de tradició «enciclopedista», del qual, el seu llibre, és actualment considerat com la «bíblia» dels «gourmets», va néixer a Belley el 1755 dins una família pertanyent a l'aristocràcia de l'administració judicial. Començà la seva carrera com a jutge i la mantingué fins al 1792, l'any que fou desposseït de tots els seus càrrecs per estar lligat més a les forces conservadores que a les revolucionàries. Aleshores es va veure obligat a emigrar i anà als Estats Units on treballà de professor de francès i fou també primer violí a l'orquestra del John Street Theatre de Nova York. Retornà a França quatre anys després, s'establí a París, a la rue Richelieu i feina ací, negoci allà, va poder refer en part la seva perduda fortuna. Fou després nomenat jutge de la «Cour de Cassation» i conservà aquest càrrec fins al dia de la seva mort. Ideològicament, fou sempre momàrquic i passà sa i estalvi a través de la Revolució, el Terror, el Consolat, el Directori i l'Imperi sense que tot plegat afectàs un gra massa el seu ànim. Com home de «l'Ancien Régime» no hauria dubtat de dir que portava «la flor de lis al cor». El 18 de gener del 1826 va rebre una convocatòria del president de la «Cour de Cassation» per tal que assistís a la missa commemorativa que se celebrava a l'abadia de Saint-Denis en memòria de Lluís XVI, guillotinat el 21 de gener del 1793. Hi anà de bon grat el nostre personatge i agafà fred sota les voltes humides de Saint-Denis i aquell refredat degenerà en pulmonia.

No ho pogué superar i perdé la vida. Així doncs, fou una víctima més del drama de la Revolució. Però en general, visqué molt content i satisfet. Home vigorós, alt, quadrat, fadrinango, femellut, amant de ballarines i actrius, vestit sempre a l'estil de l'Antic Règim, amb la seva empolvorada perruca, les seves calces blanques i les seves relluents sabates de gran civella, era un gran menjador i una mica feixuc de moviments. Parlava poc i menjava molt.

Freqüentava la taula, i potser el llit, de la seva cosina Juliette Récamier. També el trobaven sovint al cenacle del príncep de Talleyrand i moltes vegades al del marquès de Cussy. Honoré de Balzac considerà Brillat-Savarin com el fundador de la literatura gastronòmica i escrigué: «Des del segle XVI, amb excepció de la Bruyère i la Rochefoucault, cap prosista ha sabut donar a la frase francesa un relleu tan vigorós. Però el que distingeix especialment l'obra de Brillat-Savarin és el sentit humorístic sota la seva benevolència, caràcter especial de la nostra literatura en la gran època que comença quan arribà a França Catarina de Mèdicis. Així pot resultar més plaent una segona lectura de la Fisiologia del Gust que la primera...».

Miquel Ferrà i Martorell

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris