lluvia ligera
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
23°

Motius de la revolució francesa (1789)

101198

La Revolució francesa inaugurava a la vella Europa una nova era social i fou, evidentment, apressada per les reivindicacions dels filòsofs i economistes del segle XVIII. Les institucions polítiques havien perdut vigència i causa des de feia ja molt de temps.

Els privilegis de l'aristocràcia i del clergat s'explicaven, des dels temps de l'Edat Mitjana, per la necessitat de protecció dels dèbils contra els rics. Aquest esperit cavalleresc deixà de tenir raó quan la monarquia tingué en les seves mans tots els poders feudals. Dissortadament, els reis, en lloc de fer servir la seva autoritat per millorar la sort del seu poble, varen permetre la subsistència de l'abús més condemnable, retornant a les classes superiors la facultat de manipular els seus súbdits fins a nivells de la més escandalosa corrupció. Aquell any de 1789 hi havia a França una desigualtat fora mida i una manca total de vigilància i llibertat. Sota la influència de la il·lustració i l'enciclopedisme els mitjans d'opinió pública atacaren el govern i els ministres de Lluís XVI mostraren una certa voluntat de fer reformes. Aleshores el clergat i la noblesa es negaren totalment a dur a terme qualsevol esforç en aquest sentit. Es va fer necessària una revolució per substituir una societat fundada en el privilegi d'uns pocs per una altra on fos llei comuna la igualtat entre tots. Els Estats Generals, oberts a Versalles el cinc de maig de 1789, es transformaren el 17 de juny en Assemblea nacional. Tres dies després, els diputats de l'Estat planer feien el seu jurament en el famós Joc de Pilota. El 14 de juliol el poble revoltat conqueria la fortalesa de La Bastilla i alliberava els presoners, la majoria polítics, allà tancats. El quatre d'agost foren suprimits els privilegis feodals de l'Assemblea, la qual proclamà la Declaració dels Drets de l'Home, votà la Constitució de 1791 i creà la igualtat de tots els ciutadans al davant de la llei. Se separà el 30 de setembre del 1791 i fou reemplaçada per l'Assemblea legislativa. Encara s'intentà, sense èxit, governar d'acord amb Lluís XVI, al qual obligaren a declarar la guerra a Àustria. El rei però els traí i es determinà a fugir del país. El vespre del dia que l'Assemblea se separava per deixar el seu lloc a la Convenció, les tropes franceses guanyaven la batalla de Valmy el 20 de setembre del 1792. Dos dies després, la Convenció proclamava la República. Aquesta assemblea revolucionària durà de 1792 a 1795 i desenvolupà el patriotisme nacional, rebutjant les invasions estrangeres. Va dur a terme, per altra banda, una intensa tasca social, creant l'Escola normal, la Politècnica, l'oficina de Longituts, Arts i Oficis, el Conservatori de Música, el Museu d'Història Natural, el Sistema mètric i el Llibre major del deute públic.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris