nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
24°

Vaga dels obrers del Moll (1931)

Era tradicionalment una de les feines més feixugues a la Mallorca d'abans de la guerra, vull dir, que no tothom servia per a descarregador de mercaderies que portaven els vaixells. Així doncs, aquells treballadors es declaraven en vaga a causa de les condicions socials i salarials del moment. Amenaçats per les patronals, però, una part dels homes no se sumà a la vaga i acudí com sempre a la tasca. Quan es dirigien a ca seva, després de la jornada, foren atacats a l'avinguda Antoni Maura per part dels vaguistes. Una de les causes per les quals els vaguistes s'havien posat en acció era que els patrons volien imposar a cada quadrilla de descarregadors gent de la seva confiança, és a dir, una mena de capataços fidels a l'empresa que poguessin impedir tot moviment sindical. En aquell enfrontament hi va haver ferits i la Guàrdia Civil va intervenir a la seva manera. Dispararen sobre els obrers i hi hagué diversos ferits de bala i un d'ells, morí. El batle socialista Llorenç Bisbal va presentar la seva dimissió quan va veure que les seves gestions no podien arranjar el conflicte. Després, però, reconsiderà la cosa i tornà a la presidència de les Cases de la Vila. Dissortadament, l'obrer difunt seria oblidat, com tants d'altres que havien donat la vida per la causa treballadora al llarg del segle XIX i primer terç del XX, una història grisa amb noms i llinatges que encara està per contar. El gran escriptor Alfons Daudet, mestre Daudet, reflecteix a la seva obra l'ambient i les preocupacions d'aquells col·lectius i així, a la novel·la Jack llegim: «Labassindre es posà a parlar malament del director de l'empresa i l'aidava Nantés que també tenia bones raons per odiar-lo. Però Roudic defensà el seu cap de feina perquè l'estimava i el respectava. 'Estau enganyats "deia" és un bon home. Dur en la disciplina. Però quan un comanda dos mil obrers cal ser així, puix en cas contrari tot se n'aniria a fer punyetes...' Labassindre pegà un cop de puny a la taula com a protesta. Però d'altres seguien defensant el director... Molts dels antics companys de Labassindre anaren a passar la nit a casa d'aquest i s'entretingueren hores i hores amb la seva encesa eloqüència. Tots aquells homes prenien seient al voltant de la taula en positures de total confiança, bevien gots de vi, bufaven sorollosament, es netejaven els llavis amb la mànega i llançaven vatues a balquena. Jack es va sentir atacat sobtadament per una forta tristor. Aquelles reunions, constantment renovades, uns que entraven i altres que sortien, donava a la casa un aspecte de taverna... 'Escolta, Clara! "digué Roudic a la seva dona" És hora d'enviar aquest al·lotet al llit, de seguida. Cau de son i és precís que demà s'aixequi per a la feina a les cinc del matí. A les cinc en punt el vendré a cercar...* Jack es disposava a pujar les escales quan Labassindre l'aturà per beure un glop especialment en el seu honor...* A la teva salut, amic Jack! A la salut de l'obrer! Jo us dic, fills meus: El dia que volgueu sereu els amos del món!... Els amos del món és massa "Va respondre Roudic somrient" En tinc prou en tenir una caseta en ser vell i uns pams de terra, vora la mar. Amb això jo ja em donaria per ben satisfet...».

Miquel Ferrà i Martorell

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris