cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
18°

Els «Mystery writers» dels anys 40 (1951)

Tal dia com avui, el periòdic New York Herald Tribune dedica amples elogis a la generació d'escriptors que presenten una antologia sota el títol 20 great tales of murder, que hom considera peces mestres de novel·la «negra», imitades després pertot arreu.

Altres prestigiosos mitjans d'informació se sumen al diari de Nova York, com el Fort Worth Press i el Birmingham News i proclamen amb mots com lively, top-flight o the best el seu entusiasme. Aquestes narracions, moltes de les quals passaran per Hollywood, són exigents pel que fa al llenguatge però amb tones d'intriga i «suspens», sabent resoldre els misteris passa a passa. Aquests autors són Brett Halliday (You killed Elizabeth), Anthony Boucher (Nine-finger Jack), Q.Patrick (Love comes to miss Lucy), Helen McCloy (Chinoiserie), Will Oursler (Thread of life), Lawrence G. Blochman (Riviera renegade), Morris Hershman (Live bait), Walter Snow (The nightmare face) i Hugh Pentecost (The man who had no friends), relats que hem de situar entre 1946 i 1951, és a dir, un cop acabada la Segona Guerra Mundial i en temps de la guerra de Corea. Però... per quin motiu, la societat metropolitana dels Estats Units, en aquells moments, celebrava i consumia aquella casta de literatura i els crítics s'exclamaven Sheer excellence o Violent, brutal...top-notch? Després de repassar aquests textos en la seva versió original (Hillman books) hauríem de donar la raó als que diuen que no hi ha gèneres sinó només literatura bona i dolenta, literatura que sigui del tema que sigui transcendeix dels propis esquemes i ens mostra una bella composició de paraules i una història excepcional. Aquesta antologia novaiorquesa reuneix aquestes virtuts. El que passa sovint és que el suport dels editors, econòmic o barater, passa pel quiosc, encara que com diu Julián Marías: «S'hauria d'estudiar seriosament i profundament la literatura de quiosc, que ens descobreix recòndits secrets de les ànimes. És feixuc haver d'entendre que els doctorants s'esgotin cercant inversemblants temes d'estudi que potser només llegirà el tipògraf, quan tot resta per explicar, per contar, per entendre». I dit això, fins a quin punt hem de creure Jacques Barzun quan diu que la novel·la de quiosc és un paràsit de la novel·la veritable? Explica per altra banda Francisco Alemán Sainz, un dels estudiosos d'aquesta casta de literatura, que no és possible catalogar autors, ni tampoc situacions dins aquesta primera classificació de la novel·la criminal, però existeix tot un repertori de relats francesos que es poden situar tant dins la sèrie negra com en aquest reducte criminós. I llavors, en una ampla consideració, es podria prendre nota de Coornell Woolrich, una mena de Ray Bradbury en aquest compartiment, a Gordon Mac Donell, Robert Bloch, la parella Boileau"Narcejac; Pierre Boileau és el creador del detectiu privat André Brunel, però també, en col·laboració amb Thomas Narcejac és autor de La que no existia, relat del qual en sortí la pel·lícula Les diabòliques. Podríem tancar aquest recompte d'urgència amb Horace Mac Coy a Potser no maten els cavalls i Donald Henderson Clark, amb Luis Beretti....

Miquel Ferrà i Martorell

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris