nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
16°

Grècia i la pràctica de la zoofília (429 aC)

73674

Mor Pericles a causa d'una epidèmia i és succeït per dirigents de poca capacitat militar com Nicies i Cleó, això mentre dura la guerra del Peloponès (431"404 aC). Però Pericles simbolitzarà el cim de l'art i la cultura d'Atenes i, per tant, dels grecs. Així i tot, les contradiccions en la vida social del poble que es creu el més avançat de la terra són evidents. L'antiga Grècia, la dels filòsofs i els artistes, la dels poetes homèrics i les poetesses de Safos, la tan admirada Helade eterna, civilitzada en uns aspectes i terriblement cruel en altres, humanista i deshumanitzada, refinada i corrupta, pacífica i guerrera, esclavista i sensible.

El segle de Pericles ens mostra una societat entregada a la bellesa dels cànons clàssics que és una forma dictatorial i tirànica de la bellesa. Practica l'art elitista i al mateix temps s'entrega a les aberracions sexuals més obvies, com és ara el comerç carnal amb criatures petites i, per si no n'hi hagués prou, després, amb la prostitució d'homes i dones a tots els nivells, es practicava, ja fos per baixos motius de religió, ja fos per donar un nou ambient a les orgies, la zoofília, és a dir, el coit amb animals. Aquestes unions, que encara avui hi estam d'acord molts que rebaixen la dignitat humana a l'altura de les bèsties, venien justificades des de la mitologia popular. Els escriptors religiosos havien inventat éssers de fantasia, meitat homes, meitat animals, i dels zoofils hom n'esperava el miracle del naixement de monstres reals, amb intel·ligència humana i parts anatòmiques de reptil, au, peix o mamífer. Tanta sort que la realitat, així atacada, no fou fructífera. I Aristòfanes (445"380 aC), gran autor teatral, que cultiva la comèdia satírica amb peces com Els niguls, Les vespes, Els ocells, Els granots, critica aquests costums. No és doncs casual tota aquesta mitologia de l'home"bèstia que promou socialment, com una pràctica exquisida i altament espiritual, la zoofília. Els afeccionats a muntar cabres, cusses o porcelles eren segurament tan nombrosos com les rialles d'Aristòfanes. Però com defugir d'aquell fals univers que els sacerdots donaven per autèntic. Les sirenes homèriques eren representades amb cos d'ocell marí i rostre de dona. Neptú era un home amb cua de dofí. Els centaures eren una raça d'homes"cavalls salvatges que vivien a Tesalia, segons els creients, entre el Pelió i l'Ossa, llocs geogràfics ben concrets que feien més versemblant el mite. Els faunes anaven pels camps, mig homes, mig cabres i eren consagrats com a protectors de l'agricultura. El Minotaure era un home amb cap de bou que guardava el palau de Cnossos. El déu Pan tenia forma humana però amb banyes i peus de cabra...

Així no es d'estranyar que un animal ben dotat tingués tanta acceptació en aquell temps com els vídeos X de zoofília que avui en dia ens ofereixen en els mitjans de comunicació, per internet i per correspondència personal.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris