algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
22°

Ramon Llull abandona la seva família (1263)

Segons alguns devia ser en aquestes dates, és a dir, el començament de l'estiu, quan Ramon Llull ven els béns que posseeix, manco una petita part que deixa a la seva dona, Blanca Picany, i als seus dos fills i decideix entregar-se a la vida religiosa. S'havia casat el 1257 i al llarg d'aquells sis anys havia dedicat tots els seus moments d'esplai a compondre cançons trobadoresques per a les seves nombroses amants. El drama familiar, com diu un dels seus biògrafs, devia ser intens. Ramon Llull se'n va de Mallorca i viatja per Catalunya i Provença. Llavors fa el pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia. Retorna a Barcelona i parla amb Sant Ramon de Penyafort, que li recomana que torni a Mallorca. Tanmateix, encara que viu un breu temps a casa seva i fa estudis d'àrab, llatí i filosofia, decideix de fer ermitatge a la muntanya de Randa i allà estant creu rebre una il·luminació divina.

Aquesta conducta familiar, avui clarament censurable, totalment injusta des dels esquemes femenins actuals, tenia precedents en altres religions, per exemple en el budisme. Buda estava casat des dels setze anys amb una al·lota de la nissaga dels Sakyas, però era un príncep i no podia seguir el costum de la poligàmia. Més envant, però, se'ns parla d'una segona esposa dels primers temps anteriors a la seva conversió. Es tracta de Yasodhara, a la que va veure només una vegada des que se separà d'ella. La va veure quan morí el rei, son pare, Suddodana. La saludà, va fer que ella li retés homenatge com a sant i Yasodhara, resignada, així ho va fer. Llavors s'acomiadà d'ella i ja no es veren mai més. Això vol dir que el matrimoni, segons aquells religiosos, era incompatible amb la vida espiritual. Encara és molt més gràfica la història d'un deixeble de Buda, Udaka, a qui anà a retrobar la seva esposa, amb un infant petit a l'esquena. Udaka no es va commoure gens ni per la seva muller ni per la criatura i no li va voler dirigir la paraula. Aquella dona, desesperada, el seguí i li digué que estava arruïnada, que ben prest moririen de fam perquè no hi havia a la llar ni llet ni arròs. Però Udaka callava, la mirava per damunt de l'espatla i no responia. Aleshores la dona digué que si no li feia cas llançaria el seu fill als xacals. Udaka restà silenciós encara. Només quan la dona, vençuda, començà a marxar, ell, des de la distància, digué en alta veu: «Els homes savis abandonen els seus pares, les seves esposes i els seus fills... Encara que jo sapigués que de veritat el nin ha de ser llançat als xacals, mai no tornaria jo al teu costat...». I diuen que Buda va fer elogis de la determinació del seu deixeble que havia estat capaç de rompre les cadenes amb la seva família com «un elefant potent que trenca els fermalls i fuig del seu amo...». Avui, això és evident, les coses les veim des d'altres punts de vista i hi ha una moral moderna que defensa primer els drets de les persones i després les idees personals.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris