cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
22°

Neix el gran Dant Alighieri (1265)

Neix a Florència Dant Alighieri, fill del prestamista Bellincione d'Alighieri i de la muller del seu primer matrimoni Bella Abati. Tenia una germana major i quan morí sa mare, encara molt jove, son pare es tornà a casar amb Lapa di Chiarissimo Cialuffi, la qual donà a Dant dos germanastres. El poeta era ben jove quan participà com a soldat güelf en el setge de Poggio di Santa Cecilia contra els aretins, el 1285, i després, el 1289, formava part de la tropa de cavalleria a la batalla de Campaldino, contra els gibelins. La seva vida política, que fou activíssima, el mostra com un fidel entusiasta dels ideals de democràcia i independència comunal dels güelfs i de 1295 a 1296 fou membre del Consell del Capità del Poble. De maig a setembre de 1296 va pertànyer al Consell de Cent i votà les lleis contra la tirania dels poderosos.

Quan el Papa Bonifaci VIII puja al tron de Sant Pere, la lluita entre les dues faccions güelfes es radicalitzen i això suposa una guerra civil, un enfrontament interior en el territori de Florència, entre els negres dels Donati i els papistes i els blancs, que lideraven els banquers i comerciants Cerchi. El 1301 Corso Donati, cap dels negres, entrava a la ciutat de Florència i la revenja contra els blancs es feia més i més dura. Foren desterrats sis-cents homes de la facció dels vençuts, entre d'ells Dant, que hagué d'anar a l'exili per espai de dos anys. Habità per algun temps a París i anà a morir a Ràvena. Havia composat durant la seva joventut sonets enamorats i cançons en els que celebrava el seu amor ideal i quasi místic envers Beatriu, la filla de Folco Portinari. Més tard va escriure, també en honor de Beatriu, la seva Vita Nuova, però és molt més conegut com autor de la Divina comèdia i és considerat el pare de la poesia italiana. Aquesta peça cabdal, dividida en tres llibres o cants, es composa de 14.233 versos endecasíl·labs en terça rima, dividits al mateix temps en un centenar de cants. L'incommensurable valor poètic, l'ambició de la magna feina, la perspectiva filosòfica, la bellesa i precisió de les imatges, la perfecció del llenguatge, la fan una gegantina obra d'art i un document importantíssim, tot i que fa servir personatges històrics o contemporanis seus reals i d'altres de la mítica clàssica coneguda. El propi Dant definí el que era la seva incomparable Divina Comèdia: «El sentit d'aquesta obra no és únic sinó polisèmic, és a dir, amb molts de sentits. El primer sentit ve de la lletra, l'altre és el que es pot obtenir del significat a través de la lletra». En prenguin llum molts dels nostres poetes que vessen paraules florides sense dir res i que em recorden l'aigua d'una aixeta rompuda.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris