cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
24°

La mort de Charles Dickens (1870)

Charles Dickens, un dels més grans escriptors en llengua anglesa de tots els temps, el més conegut després de Shakespeare, moria com a resultat del que avui deim estrès, als cinquanta-vuit anys i en aquesta data era soterrat amb tota la solemnitat acostumada en el racó dels poetes de l'abadia de Westminster. A més d'un escriptor havia estat un extraordinari reporter-periodista i també un gran crític de les condicions de vida de les classes baixes del seu país, és a dir, un home compromès, virtut que ara mateix no abunda entre els nostres intel·lectuals. Dos anys abans de la seva mort, quan era una indiscutible glòria nacional, provocà en aquella societat victoriana de màniga estreta un fort escàndol. El famós novel·lista s'enamorà de la jove i bella actriu Ellen Ternan i se separà legalment de la seva esposa.

Aleshores va haver de fer front a tot un seguit de despeses. La justícia i la seva consciència l'obligaven a deixar ben situats, econòmicament, la seva exmuller i els seus fills de manera que hagué de fer un gran esforç per guanyar doblers tot fent nombroses lectures públiques, conferències i altres actuacions que en poc temps corcaren la seva salut. Havia nascut a Portsmouth el 7 de febrer de 1812 i era el segon dels fills de John Dickens i Elizabeth Barrow, nét de servent i de família ben humil. El 1817 anaren a viure a Kent i després, quan Charles tenia onze anys, a Londres, on el nin hagué d'entrar a fer feina a una fàbrica de betum. Son pare, amb més deutes sobre l'esquena de les que podia suportar, havia estat tancat a la presó. Com era habitual en aquell temps tota la família anà a viure a la presó. el 1818, Charles era enviat al col·legi de Wellington House i es graduà el 1825. Aleshores entrà a fer feina de missatger en una oficina d'advocats i el jovencell no va perdre el temps. Va fer compatible aquella ocupació amb la de reporter periodístic. Va aprendre lliçons d'art dramàtic i s'enamorà de la filla d'un banquer que nomia Maria Beadnell. El seu primer contracte amb un editor és del 1832, quan tenia vint-i-un anys i així sortiren a la llum Els documents pòstums del club Pickwick (1835) i altres novel·les. En aquell temps els editors havien posat de moda la novel·la per entregues i Dickens s'hagué d'ajustar al sistema. No es casà amb Maria Beadnell sinó amb Catherine Hogarth. En realitat es tractava d'una mena de revenja, com que Maria finalment el rebutjà, ell li volgué causar gelosia o el que fos maridant-se amb Catherine, de la que no estava enamorat. Va tenir amb aquella dona una desena de fills, però fou un matrimoni molt dissortat, molt poc avengut, marcat per la discussió i el mal enteniment. En canvi, es diu que Dickens s'enamorà de la seva cunyada, la germana menor de la seva esposa, una tal Mary que per tragèdia interior del novel·lista moria el 1837. Com qualsevol escriptor conscient cercà les ànimes literàries més apropades al seu ideari i així organitzà tertúlies amb riquesa de debat i unió d'esforços, amb els escriptors Wilkie, Collins, Thackerain, Carlyle... Tots plegats tenien no pocs enemics, com tenia grans enemics aquell realisme ple de tendresa que el gran autor vessava generosament en les seves narracions.

Tota la història de la literatura és plena del que alguns anomenen «capelletes» i altres «cenacle». Però és evident que en la lluita literària per enveges i desqualificacions és precís no descuidar mai l'esquena i això és el que hagueren de fer Dickens i els seus amics col·legues.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris