nubes rotas
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
22°

Neix Franz Kafka (1883)

74108

Franz Kafka neix a Praga, a la part antiga de la ciutat. Serà el gran de sis fills. Son pare, Hermann Kafka, procedia d'humil família rural de jueus txecs del sud de Bohèmia. Els seus avis eren de Wossec, un llogaret a devers cent quilòmetres de Praga, un indret on Kafka recreà la seva obra El castell (1922). Després del naixement de les seves germanes, Valerie i Ottilie, Kafka ingressava en el col·legi Staatsgymnasium, de tradició monàrquica danubiana, on va aprendre, com era de rigor, les llengües clàssiques. Els primers anys de la seva vida, de 1885 a 1889, Kafka havia vist néixer i morir els seus germans Georg i Heinrich, fou testimoni de cinc trasllats familiars i gaudí poc de la companyia de sa mare, dins una llar i un ambient sempre ple de melangia. Quan la seva germana Elli vingué al món, ell fou separat de la família per anar a estudiar a la Deutsche Volksund Bürgenshule, terrorífic centre d'ensenyament on cada dia la disciplina anava acompanyada de mil càstigs físics i psíquics. De manera que l'escriptor, que encara no era escriptor, se sentí en tots aquests anys, marginat, discriminat, orfe; s'alliberà finalment dels seus estudis i patiments a l'institut el 1901. El pare de Kafka tenia una botiga de vetes i fils i s'havia casat amb Julie Löwy, de vint-i-sis anys, filla d'una família més culta i ben situada i propietària d'una fàbrica de cervesa. Franz estudià Dret i ingressà, després de doctorar-se el 1907, a la companyia Azzicurazioni Generali. Al cap d'un any d'esgotament físic en aquella feina, canvia d'empresa i va a una altra casa d'assegurances, dins la qual es mantindrà fins l'any de la seva jubilació, el 1922. Encara no tenia l'edat de jubilar-se però greus motius de salut el decantaren del treball quotidià. Es casà amb Felice Bauer a Berlín el 1914 però ja aleshores li havia entrat pels ulls una amiga d'aquesta, Grete Bloch, amb la qual va tenir relacions i un fill. I encara tres dones més hi haurà en la vida de Kafka, Julie Wohryzec, Milena Jasenska (traductora de txec) i la jove sionista Dora Diamant. Conegut només per un petit nombre d'intel·lectuals, Kafka, que es lamentava de no tenir temps per escriure, haguera fet el que fos per tal de poder viure de la ploma. Li fou impossible i per això va esser una víctima de la seva pròpia vocació. Desconegut i marginat, hauria donat tota la raó a Zola quan deia que la literatura és un ofici i que «són els doblers, el guany legítimament realitzat sobre les seves obres que l'allibera de tota protecció humiliant, és a dir, que fa dels llepaculs de la cort, de l'antic pallasso de l'avantcambra, un ciutadà lliure, un home que només depèn de si mateix i del seu geni i la seva inventiva...»

Gràcies Zola per les teves paraules! Una cosa és dir que un no sap o no pot nedar i una altra dir que nedar és dolent per a la salut. Bé, i Kafka el 1923 estava ja molt malalt. Es trobava a una pensió berlinesa de mala mort, mai millor dit, i els seus pares li havien d'enviar doblers. Patia febres molt altes, calfreds, dolors intensos i no podia pagar un hospital. El dugueren, quan ja no hi havia res a fer, al sanatori Wiener Wald. Morí el 3 de juny de 1924.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris