nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
19°

El cardenal Cisneros i la seva universitat (1508)

85494

Jiménez de Cisneros (Torrelaguna, 1472"Roa, 1517), confessor d'Isabel la Catòlica i nomenat cardenal pel papa Juli II, crea la Universitat d'Alcalá de Henares, amb una dotació de catorze mil ducats d'or que després ascendiren a quaranta-dos mil, una gran fortuna en aquell temps. Aleshores cerca els més destacats professors del moment per a fer-ne el claustre. De Teologia Nominal encarrega Gonzalo Gil, de Burgos, de qui es deia que tenia la més prodigiosa memòria; de Teologia d'Escot, el franciscà Fra Clemente Ramírez; de Teologia de Sant Tomàs, l'aragonès Pero Ciruelo; de Lògica i Filosofia, Miquel Pardo i el metge cordovès Antonio Morales. (Tant el professor Ciruelo com el professor Pardo foren duits de la Universitat de París)... De Medicina, els doctors Tarragona i Antonio de Cartagena, molt famosos en aquells anys; de Grec, Demetrio Lucas, natural de Creta; d'Hebreu, el jueu convers Pablo Coronel; de Retòrica, Fernando Alonso de Herrera; de Dret Canònic, els professors Loranca i Salcedo, i, finalment, d'Ètica d'Aristòtil Pedro de Lerma. Amb aquesta empresa, Cisneros se sentí profundament orgullós i fins i tot el rei de França, Francesc I, va comparar la seva universitat parisenca al mateix nivell de la que havia creat el cardenal. Però despertà la gelosia de la Universitat de Salamanca, que li va prendre els professors Gonzalo Gil, Alfonso de Herrera, el Pinciano, Alfonso de Córdoba, els quals s'endugueren també els seus alumnes. El mestre d'arts Bartolomé de Castro abandonà també la Universitat i se n'anà a Roma. Cisneros, quan va veure que tots els professors de prestigi li fugien, s'exclamà: «Ja tornaran els coloms als colomer mentre hi hagi blat per picar...» Com si el cardenal hagués llançat una maledicció, els fugitius no s'ho passaren gaire bé. Gil fracassà a Salamanca.

Córdoba es cansà de la docència i es va fer monjo; Herrera s'emmalaltí amb el «mal de Sant Llàtzer» i ja mai més no pogué ensenyar; Castro, després de molts desenganys, a Roma, morí ofegat a la mar quan tornava...

Sabent totes aquestes coses, Cisneros va dir: «Això és el geni de la meva universitat que pren revenja...»
Però tampoc el Cardenal no sobrevisqué molts d'anys a tot allò. El 1517 deixava aquest món i en el seu testament feia hereva universal dels seus béns la Universitat d'Alcalà. Tenia vuitanta-dos anys, vint-i-dos de mitra i bàcul. Provincial, reformador, inquisidor general, arquebisbe de Toledo, cardenal, regent del Regne, hauria de donar compte de moltes més coses que de la fundació d'una Universitat. La seva segona gran obra, la Bíblia Políglota, va haver de menester, igualment, tot un planter de savis, com els rabins conversos Alfonso de Alcalá, Pablo Coronel i Alonso de Zamora, grans humanistes... Però al costat d'això, els tribunals de la Inquisició, la persecució dels moriscos, la guerra... Cisneros, Richelieu, Mazarino... Cardenals amb ambició política.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris