nubes dispersas
  • Màx: 28°
  • Mín: 27°
29°

La llibertat d'expressió (1937)

El gran escriptor i sociòleg George H. Sabine, editor de la Review i del Journal of the History of Ideas, publica una de les seves obres cabdals. Es tracta del llibre A History of Political Theory (Història de la Teoria Política), que surt de les mans de l'autor, tal dia com avui, l'abril del 1937, quan la trista i dramàtica lliçó del nazi"feixisme, ideologia aleshores coneguda però que encara no havia escampat tota la seva barbàrie, s'estava promocionant a la guerra civil espanyola. Publicat per Holt, Rinehart amb Winston Inc. de Nova York. En aquella mateixa contrada americana, a la vila d'Ithaca, un topònim tan ple de referències clàssiques i hel·lèniques, George H. Sabine, com el torrer des de la seva talaia, observava l'apocalíptica tempesta social que s'apropava a passes gegantines. Veia Sabine, aleshores, més amenaçat que mai, el dret internacional i també els drets democràtics dels ciutadans. En aquest sentit, el professor Sabine dedicava un respectable espai a parlar de la llibertat d'expressió, la sagrada llibertat d'expressió, potser la més gloriosa i determinant de les llibertats. L'home neix per la paraula i en la paraula. L'home cobra la paraula i es serveix de la paraula. L'home és home, és a dir, un ésser social superior gràcies a la paraula. I aquesta paraula no pot tenir fermalls ni cadenes ni grillons. La guerra de paraules és sempre la guerra més civilitzada. La guerra amb armes, a pedrades o cops de puny ens acosta a les bèsties.

Durant més d'una dècada, des del 1966 al 1976 vaig formar part dels moviments universitaris que demanaven la democràcia i la llibertat d'expressió en aquest país. Vull dir amb això que vaig mamar ben de prop el que la censura del Règim totalitari significava i ho vaig mamar en carn pròpia. Tant és així, que de la meva obra de quaranta títols, els dos primers foren censurats, amb els seus corresponents retalls i tatxadures. Tant Golpe de Sol com La Universitat passaren per aquell departament dels censors. Mala cosa era aquesta. I ara, al cap de vint anys de democràcia hi ha qui encara no ha entès el que vol dir llibertat d'expressió. Fins i tot hi ha hagut qui volia posar un corsé de monja a la meva secció, en aquest periòdic. No us sembla ridícul, estimats lectors?

Hi ha una dita popular, «no és el mateix ser maricó que fer mariconades», i amb tots els meus respectes pel col·lectiu homosexual, és a dir, per a tots aquells homosexuals de bona voluntat que no volen deshonrar amb malifetes el seu col·lectiu, dignes de totes les reivindicacions i de la nostra estimació, i no així aquells, homosexuals i heterosexuals que fan mariconades, és a dir, malifetes per l'esquena per perjudicar la llibertat d'expressió d'altri. Però tornem a George H. Sabine per afirmar que el seu llibre constituí un gran èxit, fou adoptat per la majoria de les universitats del món i adoptat també, per a la llengua castellana, pel Fondo de Cultura Económica de Mèxic. El llibre, un homenatge a la memòria de Walter James Shepard, afegia a la defensa de les llibertats els seguents mots: iustum et tenacem propositi virum non civium ardor prava iubentium, non voltus instantis tyranni, mente quatit solida.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris