nubes dispersas
  • Màx: 26°
  • Mín: 26°
26°

El crim dels «superhomes» (1924)

Boby Franks, de catorze anys, fill d'una família econòmicament ben situada de Chicago, que havia estat segrestat, apareix mort. La policia havia dut a terme una llarga operació de recerca i una brigada amb cans ensinistrats va recórrer els boscos dels voltants de la gran ciutat. Passaren els dies sense cap resultat positiu fins que en una zona arbrada, en una sortida de la xarxa de clavegueres, a la frontera entre Chicago i Indianapolis, els agents de l'ordre hi descobriren el cadàver, tot despullat, d'un al·lotet. Era Boby Franks. Li havien esclafat el cap amb dos cops d'aixada.

La policia cercà llavors per tots aquells indrets i trobà unes ulleres i com que no eren unes ulleres de qualsevol casta sinó d'una òptica en aquell temps molt sofisticada, pogueren saber l'establiment que les havia venudes i qui les podia haver compradres. En tot Chicago només hi havia, segons l'òptic, dues parelles d'ulleres d'aquell tipus i entre els quasi dos milions d'habitants que tenia aleshores Chicago, la cosa es reduïa només a dues persones. Un era un professor que en el moment de ser visitat portava les ulleres posades. L'altre era un estudiant anomenat Nathan Leopold, de dinou anys, que tenia notes excel·lents en filologia i dominava alguns idiomes. Era, a més d'això i per afecció, un expert en ornitologia i havia llegit i admirat Nietszche i Schopenhauer. Els seus pares, rics, mai no li havien negat res de res i quedaven admirats amb aquella intel·ligència excepcional. L'amic de Nathan Leopold, amb qui mantenia relacions homosexuals, era Richard Loeb, fill del sotspresident de la companyia Sears Roebuck, de personalitat inestable, menys intel·ligent, però total admirador del seu amant i mestre. Un i altre creien en la següent teoria: la personalitat elitista, privilegiada, sàvia, es troba per damunt de tota moral; la idea, segons la qual els imperatius ètics són bons per a controlar el comú dels mortals que no han estat fets per ser homes superiors, no té cap sentit per als que són fills dels déus i no han d'obeir les lleis destinades a la pobra genteta... Aquesta concepció del món i de la moral, que anys després feren servir els nazis, els creà tal fascinació que inventaren el crim perfecte per a demostrar-ho. Cercarien una persona totalment innocent i sense cap mòbil econòmic, ja que ambdós assassins eren nens aviciats per la fortuna, torturarien i matarien aquell al·lotet. En el judici, els dos acusats mostraren una sang freda fins aleshores mai no vista i Leopold manifestà, amb tot el seu cinisme: «No hi ha crim que no pugui ser utilitzat en interès de l'experimentació i fins i tot de la ciència. El que nosaltres hem fet no és més censurable que aquell que clava un escarabat amb una agulla en el tauler de la seva col·lecció. Amb el nostre valuós acte hem obert nous camins a l'estudi de la conducta humana. Què més voleu?».

Què més voleu! No cal fer-ne comentaris.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris