cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

Neix Hermann Vogel, descobridor d'estels (1842)

64812

Tal dia com avui neix a Leipzig, Saxònia, l'astrònom alemany Hermann Carl Vogel, explorador de l'astronomia espectroscòpica. Aquest investigador, juntament amb Huggins i Janssen, volgué analitzar les atmosferes dels planetes per electroscòpia en els anys de 1870. Dotze anys després el nomenaren director de l'observatori de Postdam i el 1890 feia el seu descobriment més espectacular, el que en certa manera podríem considerar estels bessons. Quan Vogel estudiava la velocitat dels estels en el límit de la visió, segons el principi de Fizeau de les línies espectrals, trobà que en alguns estels les línies es desviaven primer cap a una banda i després cap a l'altra. En altres paraules, l'estel s'acostava i s'allunyava alternativament de nosaltres. Això es va interpretar com que girava amb algun company més opac entorn d'un centre de gravetat, és a dir, que l'estel era realment dos estels, tan proper a l'una de l'altra que cap telescopi existent les podia distingir separades, però eren completament reconegudes per l'electroscopi. El descobriment, sensacional, espectroscòpic binari, fou divulgat per totes les revistes científiques del moment i posteriors investigacions ens reafirmen l'existència d'un gran nombre d'aquests estels bessons, estels dobles, que es troben algunes vegades tan prop l'un de l'altre que quasi es toquen, colossals bolles de gas en flames que giren i giren i que vulguem, no vulguem, ens demostren que tota la nostra grandesa humana és microscòpica, insignificant i efímera. Després de tota una vida de fruits científics, Hermann Carl Vogel moria a Postdam, el 13 d'agost de 1907. Dos importants i admirats escriptors reivindicaren i reivindiquen aquesta heroïcitat callada dels savis i científics, Juli Verne i Isaac Asimov... Així, en El secret del doctor Storitz podem llegir: «El doctor Roderich devia tenir una cinquantena d'anys, però ningú no els els hagués calculat; era d'alta estatura, recte, de cabells espessos i grisos, bon color, i vigorosa constitució sobre la qual cap malaltia posava el barram. Hom hi podia reconèixer el veritable tipus magiar en tota la seva original puresa, i en la seva persona hi havia una altivesa i arrogància natural que l'expressió somrient del seu rostre atemperaven...».

És la bella èpica dels científics sense limitacions al davant del seu cervell de privilegi, sempre amb una àmplia visió de futur que es reflecteix en la tècnica que cada dia podem gaudir, en la sana intuïció i l'entossudit coratge de pressentir i materialitzar les conquestes de la ciència moderna. Mai no ens plantejam si en la nostra lluita d'orgulls de cada dia ens mereixem els savis humils que treballen a l'ombra dels laboratoris. Ells fan tanta feina que no tenen temps de plantejar"se si val la pena sucar"se els ulls per a nosaltres.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris