cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
22°

Mor el doctor Hermann Rorschach (1922)

Tal dia com avui mor el psiquiatre suís, nascut a Zuric el 8 de novembre de 1884, Hermann Rorschach. El luctuós esdeveniment té lloc a Herisau, la seva localitat de residència, després d'una intensa vida dedicada al progrés de la medicina i l'ajut a la Humanitat. La seva fama fou deguda a la tècnica per ell inventada i que porta el seu nom, de tal manera que com a individu ha passat a un segon terme, i és molt coneguda la tècnica però no el seu autor. Aquesta serveix per diagnosticar trastorns psicopatològics i es basa a utilitzar deu taques de tintes simètriques que el pacient ha d'interpretar. A través de tals respostes es pot descobrir un gran nombre de fets relatius al malalt. Encara avui, el test de Rorschach és vigent a molts laboratoris psiquiàtrics i en tot cas ha donat el camí per a experimentacions més modernes fonamentades en aquesta prova. Tornam doncs a la nostra tesi de sempre que és la del científic útil generalment oblidat i el greuge comparatiu que ben sovint es fa sobre la seva persona. Com escrivia Ramón y Cajal, «ens agrada considerar el talent i el geni com a varietats humanes perfectament separades, oblidant l'existència de fases intermèdies. Entre la mentalitat comuna i l'enteniment pròcer hi figura la llestesa; de la mateixa manera que entre el geni i el talent hi intercalam, encara que no sempre, l'enginy. Si la psicologia de les mitjanies i dels pobres d'esperit hagués interessat els savis tant com la de la genialitat literària o científica, s'hauria descobert una gamma rica en matisos entre la prudència de l'adotzenament i la radical idiotesa... Demanaren una vegada a certa persona per què no havia volgut assistir a la divertida tertúlia del doctor M..., un home de finíssim enginy però més donat a la vagància que el jeure, i aquella respongué: Perquè la vagància s'aferra i l'enginy no...».

Com Rorschach anava sobrat de raó. Per això el seu test projectiu més conegut, que vaig estudiar al detall durant un curs que vaig fer sobre «els trastorns del llenguatge dins l'ensenyament», conserva la seva fiabilitat i per a molts és el més segur i complet per conèixer els transtorns psíquics. Rorschach treballà a Zuric amb Bleuler i Jung, els quals aplaudiren la seva idea. Les respostes al test basades en la percepció de les formes, del color, del moviment, dels detalls, que segons el caràcter inspira el subjecte, ens mostra l'estructura de la seva personalitat. En altres paraules, Rorschach demostrà que la percepció visual es troba fortament influenciada per la personalitat. Jo diria, si m'acceptau la broma, que la psicologia de Rorschach ens podria resultar avui molt útil per veure quina proporció de suc de carabassa hi ha en el pensament i l'obra de molts dels nostres intel·lectuals de pa amb fonteta.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris