lluvia ligera
  • Màx: 11°
  • Mín: 11°
12°

Goethe a «La Nostra Terra» (1932)

La revista mensual de literatura, art i ciències La nostra terra publica en el seu número de març un monogràfic especial dedicat al centenari de Goethe. Aquesta publicació, que posà de manifest, com deia Llompart, alguns dels aspectes més positius de l'esperit de l'Escola Mallorquina, mostrava així la seva admiració cap a l'autor d'obres tan genials com Faust, Werther, Hermann i Dorotea... potser el més famós dels poetes alemanys de tots els temps, nascut a Frankfurt del Mein el 1749. Les seves primeres produccions li valgueren l'amistat de Carles August, duc de Weimar, i gràcies a tal relació pogué visitar països com Suïssa i Itàlia. Seguí l'esmentat aristòcrata durant la invasió de França el 1792 i llavors fou el seu conseller i després el seu ministre d'Estat.

Fou, segons historiadors i crítics, gran escriptor i gran savi. Han lloat la puresa i elegància del seu estil, la viva imaginació dels seus relats, les idees més fondes de la seva obra. Com a savi, explorant i pressentint alguns dels grans descobriments contemporanis, destacà també. El seu drama Goetz de Berlichingen (1773) el consagra, així mateix, dins el gènere. Els vuitanta-tres anys de la seva vida donaren, doncs, tots el fruits per marcar una època i una orientació artística en un moment de confusió estètica i desconcert social. El científic anglès H.T. Pledge a la seva obra Science Museum: Science Since 1500, a Short History of Mathematics, Physics, Chemistry, Biology (1966) el qualifica d'escriptor i biòleg. Diu: «Literats científics com Goethe amb un ull agut per a les analogies, apareixen en el darrer quart del segle XVIII en una distingida línia de pensament, encara detectable en els raonaments morfològics moderns i en la recerca, molt prest, d'un important grau d'èxit en les seves investigacions. Amb Goethe se'ns porta, feliçment associada, la biologia de plantes i animals, en obert divorci fins en aquells moments. Així, les parts de la planta i els seus canvis, les parts del cervell o de l'esquelet, en funció de les seves transformacions i modificacions, són fondament estudiades per aquell home i altres savis de l'època a cavall del neoclassicisme i el romanticisme...».

És evident, pel que fa a les ciències naturals, que si Goethe no obrí grans portes, deixà entrar un aire renovat i fresc a través de finestres «màgiques», encara que no tan màgiques com la seva vena literària. Humanista al cent per cent, descobrí per davall de la forma el que és essencial i permanent. El seu ideal d'humanitat i harmonia trobà, potser, la seva màxima expressió en Ifigènia, un drama psicològic. Gran amic de Schiller, de l'intercanvi d'idees del qual sortiria una més acurada producció, ens mostra Goethe com el gran escriptor compromès que fou. La crítica envers l'home que a causa del seu subjectivisme sense mesura no s'adapta a la vida, els aguts epigrames contra la pedanteria literària, el foment de la novel·la pedagògica, la problemàtica dels conflictes morals... Magnífic Goethe!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris