nubes rotas
  • Màx: 14°
  • Mín: 13°
14°

L'antisemitisme de Pero López de Ayala (1403)

Pero López de Ayala (1332-1407), canceller de Castella, home d'Estat i poeta, enllesteix el seu famós Rimado de Palacio, un gran poema dividit en dues parts, la primera amb un contingut molt divers, mentre que la segona és una versificació directament inspirada en els Morals del papa Gregori Magne i els comentaris al Llibre de Job. Era López de Ayala com altres nobles del País Basc un «emperejilado», és a dir, partidari de la Corona de Castella i per això podia ser qualificat, segons alguns, de traïdor. La seva biografia, però, ens mostra el perfil d'un home valent i agosarat que es distingí en combats i batalles del seu temps i que per altra banda vessà la seva saviesa en aquelles estrofes on feia crítica de la societat, els estaments polítics i la feblesa humana en general. Home de llums i ombres, fou també caçador i femellut, religiós i profà...

Potser un dels trets que ens podrien cridar més l'atenció d'aquest Rimado de Palacio sigui el furiós antisemitisme que es desprèn de tot un seguit de versos, en què López de Ayala els denigra i qualifica de «bevedors de sang»: «Allà vénen jueus, molt ben aparellats, per beure la sang dels pobres humiliats/ presenten llurs escrits, que tenen concertats/ i prometen les seves joies, els seus dons privats...». És, com de costum al llarg de l'edat mitjana, la ferotge crítica, injustament generalitzada, als jueus banquers i prestamistes.

I torna Pere López de Ayala a la càrrega amb aquests mots: «Allà fan els jueus el seu repartiment/ sobre el poble que mor per mal defensament... Senyor, diuen els jueus, servei us farem/ Tres cops més que abans per ell us donarem/I bons fiadors planers vos prometem/ amb aquestes condicions que escrites presentem...».

La crítica entra aquí en detalls. «Aquestes condicions Déu sap quines són/ per al poble mesquí negres com carbó: Senyor, diuen privats, fareu gran raó/ de donar aquestes rendes a damunt guardó...».

I acusa els jueus de posar mà massa sovint en el tresor reial. «Després d'això compareixen Abraham i Samuel/ amb dolces paraules que pareixen de mel/ I fan una puja sobre els d'Israel...».

L'atac segueix. I López de Ayala critica els jueus per manca d'escrúpols i sentiments: «Tenen, per això, jueus molt sabuts,/ per a treure els pits dels que són fotuts/ que no deixen per llàgrimes ni per gemecs aguts...».

I per si no en tenen prou, diu el poeta, «solen tenir bona part en les rendes del rei i així, amb tals influències, no pot el pobre fer sentir la seva veu... No tenen vinyes però compren vins de fora i n'omplen els cellers i serveixen el vi millor de franc als cavallers del Consell i el vi agre i brut per al pobre llaurador que el beu una vegada i no el vol beure més. Els mercaders paguen tals jueus traïdors i el mateix fan amb la carn i la sal...».

L'antisemitisme estava servit.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris