algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°

Jekyll, Hyde i Stevenson (1886)

Tal dia com avui, Scribner, de Nova York, edita The Strange Case of Dr. Jekyll amb Mr. Hyde, una de les obres més originals del gran Robert Louis Stevenson (1850-1894), extraordonari faulista, mestre del relat d'aventures i misteri, amb el seu estil immillorable capaç d'arribar amb eficàcia a qualsevol lector. En aquest cas l'autor de L'illa del tresor fuig dels espais oberts de la mar i entra dins la nit dels carrers freds i foscos de Londres on s'enfrontarà, a través del seu personatge, al problema d'oposició del bé i el mal, un i altre a cavall de la més llavorada intriga en dosis paralel·les. Prolífic narrador, Stevenson n'ofereix un prestatge de llibres en bona part oblidat, des del 1866 a l'any de la seva mort. Són setze obres publicades en vida i trenta-tres post-mortem. En total, una producció «fastàstica» de quaranta-nou volums d'indubtable qualitat en un noranta-nou per cent, segons els especialistes més exigents. Però no és estrany. La mateixa vida de Robert Louis Stevenson és una autèntica novel·la. Qui ha dit que l'obra i l'autor no tenen res a veure l'un amb l'altre?

En el cas del gran Stevenson la coordinació és perfecta: una família burgesa i puritana, una jovenesa rebel, nombrosos viatges amb pocs doblers i riques experiències, una intensa activitat literària, una obra ètica i optimista que no descuida la fèrtil imaginació, la crítica social, el que és real i també el que és distant i sobrenatural... Com en tota època, les capelletes literàries de tot el món de la cultura xocaven en aquells dies en una brega inevitable: misticisme contra racionalisme, romanticisme contra naturalisme. Però els consagrats exquisits místics o racionals, romàntics o naturalistes, ignoraren Stevenson i no el deixaren entrar en el mític temple dels déus de les lletres. La genialitat d'aquell home sol els desarmava però així i tot el feren passar pels racons, sense pena ni glòria. Després d'un èxit «comercial» més que evident, Stevenson, cansat dels fills de puta que li negaven el pa i la sal dels cenacles, marxà a les illes oceàniques i es decidí a viure en el Pacífic sud, a Upola, arxipèlag de les Samoa. Allà, els indígenes el batiaren amb el nom de Tusitala, que vol dir «narrador», i el varen admetre com un més d'aquella terra. Fou cap de família nombrosa i morí el 3 de novembre de 1894 a la seva possessió de Vailima. El sepultaren en el puig Vaea, en el decurs d'unes exèquies populars molt sentides. Però fora de la seva tomba continuava viva, a tota hora i tot temps, la doble personalitat del doctor Jekyll i Mister Hyde, és a dir, el bé i el mal, dos principis immutables que només el cinisme pot negar.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris