cielo claro
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°

Neix el savi Luther Burbank (1849)

23-12-2016
Neix a Lancaster, Massachussets, el naturalista nord-americà Luther Burbank, número tretze dels seus quinze germans. No va tenir més cultura que la del batxillerat en una família on cada cèntim costava molt de guanyar. Però el seu geni podria ultrapassar totes aquelles barreres econòmiques i socials. Ja ben jovenet, com explica Isaac Asimov, es va interessar pel conreu de les plantes i analitzava les petites diferències entre aquelles. Aprengué tota casta d'empelts i encreuats per tal d'aconseguir-ne un millor desenvolupament. Se sabia de memòria les teories de Darwin encara que diferia en alguns aspectes de les lleis de Mendel i es mantingué en favor de l'herència de característiques adquirides, com Lamarck, i va fer conferències entorn del tema a la Universitat d'Stanford. És evident que Burbanck s'equivocava amb part d'aquella teoria però això, fins mig segle més tard no es podria demostrar.

Aconseguí, però, èxits com a botànic i en especial per la seva famosa patata tipus Burbanck, que fou introduïda a Irlanda i reduí, en el que és possible, la fam causada per les males collites. El 1875 seguí els seus tres germans majors, que havien emigrat a Califòrnia, i s'establí prop de Santa Rosa, dins unes hortes en les quals va viure prop de cinquanta anys i els seus productes agrícoles el feren famós. Allà conreà deu varietats de gra i treballà amb pinyes, nous i ametles. També aconseguí noves varietats de flors entre les quals són les més conegudes les roselles de Califòrnia, la rosa Burbanck, la margalida Shasta i la clemàtide ostrichplume. Amb totes aquelles experimentacions, Burbanck demostrava per primer cop que la natura pot ser modificada i fins i tot millorada per la mà de l'home. Les seves seixanta varietats de prunes, un treball que li dugué fatigues prop de quaranta anys, fou un dels seus grans èxits. Morí el 1926, l'onze d'abril, a Santa Rosa. És curiós observar que les primeres semences sobre les quals va fer feina aquest botànic eren les que procedien, precisament, de les mans dels frares mallorquins de fra Juníper Serra, és a dir, les prunes, les ametles, les taronges, les figues...

Això em recorda el que escrivia el pare Jeroni Boscana en la seva obra Origen, costums i tradicions dels indis de Sant Joan de Capistrano on el franciscà llucmajorer explicava als seus lectors com aquells nadius reberen de Chinigchinich, una de les seves divinitats majors, el poder de controlar i manipular la natura. «Jo vaig crear totes les coses i faré de vosaltres una altra gent. Des d'aquest moment, un de vosaltres estarà capacitat per provocar la pluja, un altre la serena, un altre per produir aglans, un altre per crear conills, ocells, ànecs...».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris