algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
18°

Sarah Kane, la Fedra del febrer (1971)

Neix a Londres un matí de febrer i tal dia com avui és batejada amb el nom de Sarah. Son pare és un periodista del Daily Mirror i la seva família és profundament cristiana i puritana. Ja petita, als set anys, escriu la primera narració i deixa astorada la mestra, ja que és un text ben escrit, massa ben escrit per a l'edat de l'alumna i alhora tracta sobre un home que troba un final violent, una violència que ella ja sap tenyir amb totes des tintes dramàtiques d'un Poe. Dirigeix obres de Txèkhov al col·legi quan és gairebé adolescent i atreta per aquell món estudia teatre a les universitats de Bristol i Birmingham. Comença a escriure aleshores la seva obra Blasted, amb la qual vol impactar els espectadors. La veurà representada, amb crítiques en contra, al Royal Court Theatre Upstairs, al llarg del febrer de 1995. Molts consideren que és una obra per «vomitar» i que Sarah Kane, ella mateixa, escrivint allò, ha vomitat sobre el teatre britànic. Aquesta obra, si és que es pot dir així, es troba ambientada a l'habitació d'un hotel de Leeds, en el comtat de York, vora el riu Aire. Un periodista i la seva al·lota es troben de sobte amb la intromissió d'un soldat que reparteix llenya i violència a balquena, tot començant així un «menage a trois» molt rar on hi haurà escenes de sadomassoquisme de tota mena: fel·lació, defecació, pluja de pixum, violació homosexual, tortures, mort, canibalisme... Tota la brutor capaç de regirar el ventre de qualsevol individu mitjanament civilitzat.

Després d'aquell fracàs, Sarah Kane volgué dignificar d'alguna manera la seva tasca i el 1996 presentava L'amor de Fedra, una adaptació de l'obra de Sèneca. Com és sabut, Fedra, esposa de Tesseu i filla de Minos i de Passífae, s'atreví a confessar a Hipòlit, fill del seu marit, l'amor incestuós que per ell sentia i havent-la rebujada Hipòlit, acusà el jove al davant de Tesseu. Aquest abandonà aleshores el seu fill a les ires de Neptú. A causa dels penediments, Fedra se suïcidà penjant-se pel coll. I mirau per on, també un dia de febrer, fa una setmana, Sarah Kane se suïcidava. Havia estrenat el 1998 una altra peça teatral tan violenta com Blasted i la resposta de la crítica fou la de sempre, baixa qualitat i alta provocació. El mes de febrer l'havia vista néixer i ara l'ha vista morir. No sempre això de fer «d'enfant terrible» dóna fruits fàcils. Aquesta Fedra pàl·lida, primeta, amb els cabells estil «garçon» i una fesomia menuda i plena de timideses, ja no és entre els mortals. Vint-i-vuit anys, una breu vida, li ha resultat sobrera.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris