nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 16°
14°

Els escriptors a l'índex inquisitorial (1756)

Amb l'entrada del segle XVIII i de cada vegada més, els esdeveniments demostraven que la Inquisició lluitava, quasi inútilment, contra la maror de canvis nascuts de les idees il·lustrades i després de les ideologies revolucionàries. En aquesta data condemnava i posava en el seu índex l'obra de Rousseau Origine de l'inegalité, les Lettres philosophiques de Voltaire i les obres de Burlamaqui i La Bruyère. Aquest atac continuà poc després amb la condemna de les Lettres de Montagne de Rousseau i els Pensées philosophiques de Diderot i, així, el Sant Ofici esdevenia una mena de comissió per a la censura de llibres. Posà en la llista el Progrés de l'esprit humain de Condorcet i el «tribunal» s'escandalitzà quan Godoy aprovà el primer decret de tolerància del seu govern, segons el qual era permès a qualsevol fabricant, impressor, comerciant, estranger, encara que fos protestant, establir-se dins territori espanyol. Però encara hi havia una ombra que jugava amb el racisme, els prejudicis i els odis del passat: els jueus quedaven fora del decret, expressament... Els pares dominics, dipositaris dels sambenets, cofundadors del Tribunal, eren criticats així per George Sand: «Aquests pares dominics eren savis, homes de lletres, fins i tot artistes. Tenien vastes biblioteques on les subtilitats de la teologia, relligades en or i tafilet, exposaven damunt prestatges de banús els seus marges resplendents de perles i robins; i mentrestant a l'home, aquest llibre viu on Déu amb la seva pròpia mà ha escrit el seu pensament, el davallaven viu i el tenien amagat dins les entranyes de la terra...».

I al llibre Un hiver à Majorque reproduïa un text inquisitorial. Explicava que «tots els culpables esmentats en aquesta relació han estat condemnats públicament pel Sant Ofici, com a heretges formals: tots els seus béns confiscats i aplicats al fisc reial; declarats inhàbils i incapaços d'ocupar ni d'obtenir ni dignitats ni beneficis, tant eclesiàstics com seculars, ni altres oficis públics ni honorífics; sense poder dur damunt la seva persona, ni fer dur a les que en depenen, ni or, ni plata, perles, pedres precioses, coral, seda, xamellot, ni roba fina, ni muntar a cavall, ni dur armes, ni exercir i fer ús d'altres coses que, per dret comú, lleis, pragmàtiques d'aquest regne, instruccions i estil del Sant Ofici, són prohibides als individus així degradats: la mateixa prohibició s'estén, pel que fa a les dones condemnades al foc, als seus fills, a les seves filles, i pel que fa als homes fins als seus néts en línia masculina; condemnat al mateix temps la memòria dels executats en efígie, ordenant que els seus ossos, podent-los distingir dels fidels cristians, siguin exhumats, remesos a la justícia i al braç secular, per esser cremats i reduïts a cendres; també s'esborraran o se rasparan totes les inscripcions que es trobin damunt les sepultures o armes, siguin gravades, siguin pintades, onsevulla que sigui, de manera que no en resti, de tots ells, damunt la faç de la terra, més que la memòria de la seva sentència i de la seva execució...».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris