nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
24°

L'home que collia olives

79464

Un home de l'oasi de Farafra guaitant entre branques d'olivera.

El Sol encara lluïa ben alt i, sota l'espessa ombra formada per un sòtil trenat amb l'embull de palmeres, oliveres i tarongers, l'aigua hi corria generosa i mansa. Sèquies i canals verdejaven amb les motes d'herba que, amb molta tòria, hi creixia a les vores. Lleus remors de les fulles jugant amb la brisa suau, el xiuxiueig d'algun ocell entre les branques i el murmuri continu de l'aigua era quasi tot el que es sentia aquella tarda d'octubre caminant entre parets de fang, sense veure ningú que treballàs o descansàs. Inesperadament, a mesura que el camí s'endinsava dins aquella exuberant vegetació, es feren avinents alguns renous; poc concrets, al principi. Passà una guarda de cabres conduïda per un al·lot. Les branques d'olivera "trenades una amb l'altra fins a formar un conjunt atapeït que no deixava veure on acaba un arbre i en comença un altre" tremolaven com si un vent potent els pegàs de ple. Algunes fulles, i moltes olives, queien a terra formant una solada grisa de fulles, verda d'olives grosses com un ou de guatlla. Per no es veia ningú: només els arbres i el preciós fruit que quedava immòbil per terra.

El misteri es desvetllà ràpidament, perquè "com si fos un núvol que es desfà s'obrí el brancatge i un home que collia olives guaità a través de la clariana que ell mateix havia obert. Sacsejava amb tal força les vincladisses branques, que el fruit queia generosament. L'espolsador enfilat a l'olivera no estava sol: sota els arbres hi havia dones, homes i al·lots que aplegaven la fruita, la triaven segons el seu punt de maduresa, i la posaven dins els corresponents cistells. Amb la visita inesperada, aturaren la feina i s'assegueren sobre la terra on mai no pegava cap raig solar. Àgil com un llagost, l'home enfilat baixà de la seva talaia vegetal, algú dugué dàtils i taronges "no calia anar lluny, n'hi havia ran mateix d'allà on s'havia assegut la gent", i sense més històries es creà una comunicació molt càlida i humana. Tot, perquè aquell dia una família de Farafra collia olives i algú passava per allà.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris