nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
17°

Canalejas i el regeneracionisme liberal (1910)

64026

José Canalejas substitueix com a cap del govern Segismundo Moret (Cadis, 1838-Madrid, 1913), que havia estat col·laborador de Sagasta i havia ocupat diferents ministeris. La seva figura política és en aquest temps reivindicada enfrontada a la d'Antoni Maura. Era Canalejas un regeneracionista i si Maura havia volgut atreure's la massa neutra, cercava la propaganda dins el proletariat.

Havia dit: «El partit liberal ha de completar la seva organització democràtica popular, educadora i combatent». I quan es va fer càrrec del govern afirmà que «no he vingut a ocupar la presidència del Consell. He vingut a exercir-la».

Canalejas per altra banda havia estat, fins aleshores, la veu més crítica contra el mateix partit liberal i ironitzava sobre aquesta formació política dient que aquesta semblava un automòbil «en la velocitat que marxava, en la pudor de benzina i en la facilitat que tenia per restar en pana a mig camí...».

És clar que li plogueren els problemes. La voluntat de fer la revolució des de dalt convidava al fracàs. Proposava la cultura per als més humils, la supressió dels imposts de consum que afectaven principalment les capes més populars, el foment de l'estalvi, el contracte de treball, la seguretat social, disposicions relatives a la feina de la dona i l'aprenentatge laboral...

I heus aquí que amb tan bones idees topà amb l'Església i ja és sabut que en aquell temps i en aquest país podia resultar letal per un polític trobar-se en el camí de les baralles legals amb el clergat o els militars.

Quan Canalejas autoritzà que els temples de les confessions no catòliques poguessin fer ús de senyals exteriors, demostratius de la seva condició, hi hagué una forta campanya contra ell promogut per l'estament religiós vaticanista. Dins aquella propaganda, tots aquells debats, tota aquella polèmica, hi hagué una astuta maniobra de difamació contra aquell Canalejas liberal i sospitós de simpaties socialistes. La tragèdia arribaria dos anys després, quan el polític era assassinat a la madrilenya Porta del Sol. Es donava la paradoxa que ni aquell era el lloc freqüentat per Canalejas ni l'anarquista executor tenia per ordre atemptar contra ell, sinó en la persona del rei.

Tanmateix Antonio Machado havia dit: «La revolució des del poder? Renovar l'arbre pel seu cimal? Però si l'arbre s'ha de renovar per totes les seves parts i singularment per les arrels! Sona molt millor la revolució des de baix ja que no es tracta de renovar l'arbre pel cimal sinó per l'escorça... És ridícul pensar en una revolució moguda pels vells, una revolució senil... La revolució vindrà des de baix, un planter popular acompanyat de la sempre inevitable rebel·lió dels menors...».

Machado en sabia força.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris