algo de nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
28°

Els EUA declaren la guerra a Alemanya (1917)

81296

Després de fracassar les negociacions de pau entre els aliats i els imperis centrals, els Estats Units trenquen relacions amb Alemanya i aquest esdeveniment i la Revolució russa canvien els plans militars dels bel·ligerants. Els aliats havien presentat les seves condicions de pau i aquestes foren contestades per les condicions germàniques. Inútil el camí diplomàtic, l'exèrcit alemany es replega a una nova línia de front: Saint Quintin-La Fère, també coneguda com La Sigfried. El fracàs aliat no es deixa esperar en aquelles ofensives. Cauen els britànics a Arras i els francesos a l'Aisne i la Xampanya. Encara espera Washington algunes setmanes i finalment declara la guerra a Alemanya i Àustria-Hongria. Sembla que els decidí el famós «Telegrama de Zimmermann», segons el qual els alemanys intentaren fer entrar Mèxic en el conflicte. L'espionatge anglès publicà aquell document i els Estats Units entren a l'escenari de la guerra com a potència associada. Però qui du el pes més feixuc de l'aliança són els francesos, que han de substituir el general Nivelle pel general Pétain. El cinema de Hollywood es farà ressò de tots aquells combats on participen, amb casc anglès, els soldats americans. Des de la comicitat de Charles Chaplin enfrontat al drama absurd de la guerra en Armes a l'espatla, que ens mostra el popular Charlot dins les trinxeres, a La gran desfilada, que suposà el cim del tema de la Primera Guerra Mundial a la producció muda americana i que destapà el nom de King Vidor. D'altra banda i comptant amb G.W.Pabst i Fritz Lang, el cinema alemany denunciarà la tragèdia. Pel·lícules com Westfront, 1918, film antibèl·lic, filmat el 1930, que exposa amb gran realisme els sofriments de quatre soldats a les trinxeres alemanyes de primer rengle. No descuiden aquells arguments cinematogràfics els aspectes melodramàtics de rereguarda, que tant agradaven a Pabst, i així es feren famoses les escenes del soldat de permís que troba la seva muller en els braços d'un carnisser, el qual la compensava dels favors sexuals amb racions extrordinàries de carn. Aquella pel·lícula, curiosament, era estrenada a Alemanya al mateix temps que el magnífic film All quiet on the western front (1930), de Lewis Milestone, sobre la celebrada novel·la d'Erich Maria Remarque, que quan va esser presentada a Berlín promogué manifestacions de protesta que degeneraren en xocs entre els nazis, que demanaven la seva prohibició, i els comunistes, que la defensaven. Tanmateix fou prohibida a tot Alemanya. I entre la realitat i el cinema de les batalles, el resultat, tots aquells invàlids amb la gargamella menjada pels gasos, coixos, mutilats, amb les visions més macabres dins el cervell. Els nord-americans entraven en la guerra, el cinema els seguia i així i tot, el preu de la glòria era massa car.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris